Zbigniew Herbert: novetat editorial

Zbigniew Herbert
Poesía completa
Traducció de Xaverio Ballester
Lumen
658 pàgines
26,90 euros 






EL LENGUAJE DEL SUEÑO

cuando duermo
como todos
antes del alba
doy cuerda al reloj
naufrago con mi velero
blanco
una ola se me lleva
de mi velero blanco
busco unas llaves
mato al dragón
que se está riendo
enciendo una lámpara
y sobre todo
charloteo

sospecho
que todos sueñan en imágenes
pero yo me cuento
todas esas tontunas historias
como si estuviera durmiendo
en el túmulo
de la narración

pero así debería ser
el lenguaje del sueño
un llenguaje bello que llega lejos
etéreo
cuando abandona gramáticas
reglas fonéticas
un lenguaje de escarnio 
un lenguaje que no conozco

cuando duermo
en el sitio del gato
a veces recorre
mi cuerpo un escalofrío
una quejumbrosa melodía
que deviene audible

entonces
se cierra
el lenguaje del sueño
sin someterse
al cansancio

puro
lenguaje del dulce espanto

Paul Auster: novetat editorial

Paul Auster
Poesía completa
Traducció de Jordi Doce
Seix Barral
302 pàgines
18,50 euros






INTERIOR

Forcejeada carne
de lo absolutamente otro y uno.
Y cada cosa, aquí, como si fuera lo último
en ser dicho: el sonido de una palabra
casada con la muerte, y la vida
que es este afán en mí
por desaparecer.

Contraventanas cerradas. El polvo
de un yo interior, que vacía el espacio
que no lleno. Esta luz
que crece en un rincón del cuarto,
adonde todo el cuarto
se ha movido.

La noche se repite. Una voz que me habla
sólo de los objetos más pequeños.
No ya de objetos, sino de sus nombres.
Y donde no haya nombres,
de las piedras. El alboroto
de las cabras al remontar los pueblos
a mediodía. Un escarabajo
devorado en la esfera
de su estiércol y, más allá, un enjambre
de mariposas púrpuras.

En la imposibilidad de la palabra,
en la palabra no hablada
que asfixia,
me encuentro a mí mismo.

Dilip Chitre: novetat editorial

Dilip Chitre

Vint esmorzars cap a la mort

Traducció de Gemma Gorga

Cafè Central / Eumo Editorial

80 pàgines

17 euros

EL PRIMER ESMORZAR: OBJECTES

 

Aquest matí és insípid, incolor, inodor:

m’assec a la taula gran.

El cambrer em mira.

En la blancor mortal del plat

reposen dos ous ferrats.

Dos recipients amb la sal i el pebre.

Un bol amb mantega, un bol amb confitura.

Dues taronges. Una pila de torrades.

Agafo un ganivet i una forquilla

i veig fragments de la meva cara emmirallats en l’acer lluent.

Hi ha talls de cansalada per acompanyar els ous.

Percebo la irrevocabilitat de tot.

El món sencer és fred i instantani al matí.

Una mena de gelor amara el ritual silenciós de l’esmorzar.

Em serviran en silenci.

El millor servei és el servei silenciós.

Durant massa temps m’han obsedit les paraules.

Ara cal que mengi en silenci.

Que no anomeni els colors, les aromes i els sabors.

Que no li doni voltes al pessigolleig fugaç de les sensacions.

Que sigui estricte, que sigui gasiu,

que no vagi més enllà de menjar el que he demanat i m’han servit.

Un esmorzar, llavors, és com el propi funeral

encaminant-se cap a un dia vigorós.

L’alienació comença amb l’esmorzar.

El cambrer em mira en silenci com si jo fos Déu.

I jo sóc el senyor del meu esmorzar i dels meus assumptes. 

Aquest matí és insípid, incolor, inodor.

M’assec tot sol a la taula gran. 

Edgar Lee Masters: novetat editorial

Edgar Lee Masters

Antologia de Spoon River

Traducció de Jaume Bosquet
i Miquel Àngel Llauger

Llibres del Segle

584 pàgines

25 euros

SEARCY FOOTE

Jo volia anar a la universitat

però la rica tia Persis no em va voler ajudar.

Així que vaig posar-me a fer de jardiner i a rastellar gespa

i amb els guanys vaig comprar-me llibres de John Alden

i treballava de valent per tirar endavant.

Em volia casar amb Delia Prickett,

però com ho podia fer amb el que guanyava?

I mentrestant la tia Persis amb més de setanta anys,

asseguda a la cadira de rodes mig morta,

amb la gola tan paralitzada que quan provava

de prendre's la sopa se li escorria boca avall com als ànecs–

i no obstant això era una golafre, invertia els seus ingressos

en hipoteques, capficada contínuament

pels seus comptes, rendes i documents.

Aquell dia jo li estava serrant llenya,

i llegia Proudhon quan m'aturava a descansar.

Vaig entrar a la casa per beure aigua,

i ella era allí asseguda a la seva cadira,

i Proudhon sobre la taula,

i sobre el llibre un flascó de cloroform,

que ella feia servir sovint per al mal de queixal.

Vaig xopar de cloroform el mocador

i li vaig emplastrar al nas fins que es va morir.–

Oh, Delia, Delia, tu i Proudhon

éreu la força de la meva mà, i el forense

va dir que s'havia mort d'una aturada cardíaca.

Em vaig casar amb Delia i vaig obtenir els calés–

t'he ben enganyat, no, Spoon River? 

Michel Houellebecq: novetat editorial

Michel Houellebecq

Poesía

Traducció d'Altair Díez i Abel H. Pozuelo

Anagrama

368 pàgines

22,90 euros

CONFRONTACIÓN

Y si necesitamos tanto amor, ¿de quién es la culpa?

¿Si no podemos por principio adaptarnos

a ese universo de transacciones generalizadas

que tanto les gustaría vernos adoptar

a los psicólogos y demás?

Y si necesitamos tanta ensoñación, ¿de quién es la culpa?

¿Si una fracción aún por determinar de nuestra psique

no puede por definición contentarse

con una gestión armoniosa de nuestras pulsiones catalogadas

cuatro o cinco, como máximo?

Y si necesitamos creer en algo

que nos sobrepase, nos haga avanzar, y en lo que descansar al mismo
tiempo,

si necesitamos de una dicha en absoluto cuantificable,

de una fuerza interior que germine en nosotros y se ría de los
imponderables,

que se desarrolle en nosotros y dé a nuestra existencia un valor, una
utilidad y un sentido inalienables,

si también, y a la vez, necesitamos sentirnos culpables,

sentirnos humillados e infelices por no ser más de lo que somos

si realmente necesitamos todo eso para sentirnos hombres,

¿qué le vamos a hacer?

Es tiempo de aflojar la presa.

Rowan Ricardo Phillips: novetat editorial

Rowan Ricardo Phillips

The ground

Farrar, Straus and Giroux

72 pàgines

23 dòlars

PROPER NAMES IN THE LYRICS OF TROUBADOURS

My parents never call me Rowan.

I'm Ricky, from Ricardo.

But not Ricky Ricardo.

I'm also the first Phillips in my family.

My mother decided Phillip, my father's

family name, sounded too much like a first name.

(In America, at least).

Rowan Phillip would lead inevitably

to Phillip Rowan. That was her story, and she's sticking to it.

For the record, that's an Old Norse first name,

a Spanish middle name,

and one of  those faux-English-faux-Dutch-sounding last names

that's really Greek for lover of horses.

“Rowan Ricardo Phillips”:

another of those names that straddles seas in the sails of unseen

ships. Still, it sounds typically West Indian to me.

And like “the West Indies” indefinite.

An indefinite noun in an indefinite poem.

It took me a while to accept it. 

Georg Trakl: novetat editorial

Georg Trakl

Obra poètica

Traducció de Feliu Formosa

Adesiara

366 pàgines

22 euros

DE PROFUNDIS

Hi ha un camp de rostoll on cau una pluja negra.

Hi ha un arbre fosc que s'alça solitari.

Hi ha el xiulet d'un vent que encercla cabanyes buides.

Que trist, aquest capvespre.

Pels termes del vilatge

la tendra òrfena aplega encara unes quantes espigues.

Els seus ulls pasturen rodons i daurats dins la posta

i el seu ventre és a l'aguait del nuvi celestial.

A l'hora del retorn

els pastors van trobar aquell cos dolç

podrit al bardisser.

Una ombra sóc allunyada de pobles obscurs.

El silenci de Déu

me l'he begut a la font de l'arbreda.

Al meu front apareix un metall fred,

aranyes busquen el meu cor.

Hi ha una llum que se m'apaga a la boca.

De nit m'he trobat en un erm,

tot cobert de deixalles i pols d'estrelles.

Entre els avellaners

tornaven a sonar àngels de cristall. 

Wislawa Szymborska: novetat editorial

Wislawa Szymborska

Más lecturas no obligatorias

Traducció de Manel Bellmunt Serrano

Ediciones Alfabia

200 pàgines

20 euros

EL LIBRO DE LOS GATOS HABILIDOSOS DEL VIEJO POSSUM

THOMAS STEARNS ELIOT

Thomas Stearns Eliot escribió La tierra baldía con el ceño sombríamente fruncido. Y estos jocosos poemas no hacen sino acentuar aún más la cruda y triste temática de sus grandes obras. La broma es, bajo mi punto de vista, la mejor garantía de seriedad; un aval de que esa gravedad deriva del convencimiento y la elección, y no de una limitación psíquica. Es evidente que Thomas Stearns Eliot no necesita de avales ni garantías. Y lo digo por si hay algún poeta que lleve en mente escribir algo tan serio como La tierra baldía; si así es, que se acuerde también de escribir algo tan "volátil" como este ciclo de poemas sobre gatos. No es necesario que sean gatos; puede escribir sobre perros, vacas, pavos, cárabos, carcoma (aunque sea), o algún pequeño escarabajo. O bien, simplemente de gatos. Después de leer la obra queda claro que el tema aún no está agotado. Su traductor, Andrzej Nowicki, nos regala nueve de los catorce poemas que componen el original, todos ellos traducidos de manera ingeniosa. Esos cinco poemas no traducidos tampoco agotan el tema. Cada gato es una personalidad, por lo que se convierte en un proyecto literario independiente. Algo que el mismo Thomas Stearns Eliot sabía perfectamente. Además de eso, el gato posee determinados rasgos inequívocamente felinos que tampoco han escapado a la atención del poeta. Presten, por favor, atención a la cita: "Siempre está en el lado equivocado de la puerta / y aunque solo hace un momento que salió, ya vuelve a querer entrar". Cualquiera que conozca a los gatos aplaudirá dicha observación. La vida del que tiene un gato se convierte en un constante abrir y cerrar de puertas. Con los perros hacemos ejercicio en espacios abiertos. Con los gatos, dentro de casa. En uno u otro caso salimos ganando, porque no hay nada peor para el estómago y el alma que ser víctima de la inercia y el marasmo.

Traducción del  inglés de Andrzej Nowicki, ilustraciones (bonitas y divertidas) de Jasnusz Grabianski. Varsovia: "Nasza Ksiegarnia", 1970.

Pere Joan Martorell: novetat editorial

Pere Joan Martorell

Aquest Cor

Proa

90 pàgines

16 euros

PRESAGI

Serà tota la nit de sang i cendra,

sempre el teu nom pregària en la fosca.

Serà l'alba misteri de la màscara,

desig dels ulls ocults rere la boira.

Sí, concediu-me encara l'esperança

d'una pàtria fèrtil i extingida.

I així serà el mot l'última promesa,

presagi de la teva veu callada.

Serà tota la nit de fang i marbre.

Donau-me temps, més llum, per oblidar-ho. 

Laura Rosich: novetat editorial

Laura Rosich

Arestes al rostre del viatger

Viena Edicions

72 pàgines

10,50 euros

Saps quant he tardat a vèncer l'esquerda?

Les noies joves

són fràgils ençà i enllà,

mes jo m'he trencat en uns bocins

que no trobarien encaix

en el cos que t'imagina ara.

Deixa'm pensar que n'he sortit.

Deixa'm pensar

el coratge dins les crostes,

en aquelles primaveres

de catàleg escrit a contracor.

Entre tu i jo,

hi ha ara un rostre

alegre, marcat d'arestes;

línies d'horitzó vespertí,

que esfilagarsen instants.

Després d'anar-te'n tu

el meu cos l'ha pres el paisatge

i jo l'he emmarcat

en països abatuts

i marges indesxifrables.

He vist món i ara et sabria dir

quin país té les espigues

més altes.

I si volgués,

fins i tot et podria dia adéu

en moltes més llengües encara. 

Eduard Aguilar-i-Lorente: novetat editorial

Eduard Aguilar-i-Lorente

Homo ex machina

Germania

52 pàgines

10 euros

BOB DYLAN. KNOCKIN' ON HEAVEN'S DOOR

He aprés com,

de vegades,

el fum que amaga els ulls

sota una supuració de llàgrimes

no és més que això:

una irritació ocular produïda per una anàlisi química.

I com,

d'altres,

és més trist un somriure que una mossegada al cervell.

I com,

de totes aquestes esfereïdores bajanades,

es fa un brou de neu

i del turó amb capell plouen granotes

(també amb la seua explicació científica)

i com dels dits dels violoncels brolla sang

i de com la sang també vessa

pels forats ennegrits entre els ulls.

He aprés totes aquestes coses de l'obscena televisió. 

Amadeu Vidal i Bonafont: novetat editorial

Amadeu Vidal i Bonafont

Juny

Pagès Editors

80 pàgines

12 euros

ARRIBADA

Véns en uns altres ulls espurnejants.

Fidel al pronòstic de llibres monotemàtics

que s’amunteguen a la tauleta de nit,

véns en la gana d’un segon estómac,

en la llista contínua de capricis,

en la set i en els pipís que fragmenten

l’argument dels somnis. Misteriós,

intuït, véns com una ombra viva

que el ginecòleg pirateja en ecografies

que duc doblegades al cul dels pantalons.

Què tens a veure amb aquesta imatge glacial?

Per a tu, l’hivern és càlid,

el més confortable que mai no viuràs.

Però no el més prodigiós: un hivern així

ens és reservat a nosaltres, espectadors

d’un jardí erm només en aparença. 

Fabio Morábito: novetat editorial

Fabio Morábito

Ventanas encendidas. Antología poética

Visor

184 pàgines

10 euros

Siempre me piden poemas inéditos.

Nadie lee poesía

pero me piden poemas inéditos.

Para la revista, el periódico, el performance,

el encuentro, el homenaje, la velada:

un poema, por favor, pero inédito.

Como si supieran de memoria lo que he escrito.

Como si estuvieran colmados de mi poesía

y ahora necesitaran algo inédito.

La poesía siempre es inédita, dijo el poeta en un poema,

pero ellos lo ignoran porque no leen poesía,

solo piden poemas inéditos. 

Enric Navarro i Pérez: novetat editorial

Enric Navarro i Pérez

Llibre dels comiats

Viena Edicions

80 pàgines

10,50 euros

DIMECRES, 8 DE NOVEMBRE

Aforismàtica

El desig és la negació contínua del present. El futur és un quadre que deixarem inacabat, la pols que mai no aconseguirem netejar. De vegades perdre no és dolent, però la derrota sempre és amarga. Ser precoç és despertar-se abans d'hora per arribar tard a tot arreu. Quan ens fem grans el temps no va més de pressa, nosaltres anem més a poc a poc. Podríem equivocar-nos com qualsevol, però al final acabarem equivocant-nos com nosaltres. Parlem només d'allò que sabem: fem del nostre discurs un silenci universal. Sempre tan ocupats fent no-res. Dubtem si fa més por rebre que donar.

I si el temps vola, deixa'l volar. 

Joan-Elies Adell: un poema inèdit

Joan-Elies Adell

Nascut a Vinaròs el 1968, actualment és el director de l'Espai Llull a l'Alguer. Professor universitari i escriptor, és autor dels poemaris La matèria del temps (1994), Oceà immòbil (1995), A curt termini (1997), Un mateix cel (2000), Encara una olor (2003), La degradació natural dels objectes (2004) i Pistes falses (2005).

TOT ESCOLTANT UN CONCERT INESPERAT I GRATUÏT 
DE BLUES

Cafè dels Jardins, l'Alguer

En apropar-me a la vora dels jardins,

m'arriba el so d'una música en directe.

M'hi acosto encuriosit. Podria ser,

certament, la millor manera d'acabar

aquest primer de setembre xafogós,

ara que la nit refresca. M'hi assec,

entremig de la gent, en una cadira

que just ara s'acaba de quedar buida.

Escolto amb delit el bon blues

que interpreta aquest grup sard.

I també observo, no puc evitar-ho,

tot el moviment que ens envolta.

Així com alguns espectadors

d'aquest concert estiuenc no senten

cap vergonya de marxar a mitja

actuació, considerant que no havien

pagat el preu de l'entrada (com tampoc

no s'havien preocupat, instants abans,

de parlar amb veu alta i riure: la diversió

i les visites al bar formen part, en definitiva,

de l'essència del negoci); també tu has abandonat

la meua vida, discretament i sense molèsties,

a mitja actuació, sense preocupar-te'n gaire,

de la qualitat de la música, ben conscient

que l'accés a la profunditat del meu cor

havia estat casual, lliure, i de franc. 

Luís Aranha: novetat editorial

Luís Aranha

Cocktails

Traducció de Marie-Christine del Castillo

La Isla de Siltolá

224 pàgines

13 euros

PAULICÉIA DESVARIADA

Convulsiones telúricas

Estesia

Grietas

Mário de Andrade escribe la Paulicéia

Ni el sismógrafo de Paschwitz mide los temblores de tu corazón

Ebullición

Sarcasmo

Odio volcánico

Tu piedad

Escribiste con un rayo de sol

En Brasil

Aurora de arte siglo XX

Como en pintura Anita Malfatti pintó tu retrato

Catodografía

Un momento de tu vida estampado en tu libro

Roentgen

Rayos X

Pero tiene todos los brillos

Aire enrarecido de poesía

Kilómetros cuadrados 9 millones

Tubo de Crookes

Los rayos catódicos de tu lirismo colorean las materialidades incoloras

Calentamiento

En el tubo

Había también una cruz

Tu religión

Fluorescencia

Fosforescencia

No eres futurista

Hay en tus poemas rayos ultravioletas

Torrentes de colores

Tu retrato

Tu libro

Porque el arco-iris es su pincel

Y es tu pena también 

Anna Garcia Garay: novetat editorial

Anna Garcia Garay 

Assassins de margarides

Viena Edicions

56 pàgines

10,50 euros

ELL MAI NO HO FARIA

Llegeixo ingredients impresos als envasos,

menjo versos blancs i poemes,

i escric receptes de cuina en prosa poètica.

Escolto música per a esses sordes,

callo per no dir res

i gaudeixo de bona punteria.

Encara no he trobat el vermell de les cotxinilles

i no sé cantar-li a la dutxa,

però sí nedar el blau de les piscines.

Adopta'm.

Adopta'm els costums, les aficions,

les dèries i manies;

els gintònics, els dies laborables,

els que es vesteixen de festa

i totes les fotografies.

Saps del cert que jo sí que ho faria.