Dilip Chitre
Vint esmorzars cap a la mort
Traducció de Gemma Gorga
Cafè Central / Eumo Editorial
80 pàgines
17 euros
EL PRIMER ESMORZAR: OBJECTES
Aquest
matí és insípid, incolor, inodor:
m’assec
a la taula gran.
El
cambrer em mira.
En
la blancor mortal del plat
reposen
dos ous ferrats.
Dos
recipients amb la sal i el pebre.
Un
bol amb mantega, un bol amb confitura.
Dues
taronges. Una pila de torrades.
Agafo
un ganivet i una forquilla
i
veig fragments de la meva cara emmirallats en l’acer lluent.
Hi
ha talls de cansalada per acompanyar els ous.
Percebo
la irrevocabilitat de tot.
El
món sencer és fred i instantani al matí.
Una
mena de gelor amara el ritual silenciós de l’esmorzar.
Em
serviran en silenci.
El
millor servei és el servei silenciós.
Durant
massa temps m’han obsedit les paraules.
Ara
cal que mengi en silenci.
Que
no anomeni els colors, les aromes i els sabors.
Que
no li doni voltes al pessigolleig fugaç de les sensacions.
Que
sigui estricte, que sigui gasiu,
que
no vagi més enllà de menjar el que he demanat i m’han servit.
Un
esmorzar, llavors, és com el propi funeral
encaminant-se
cap a un dia vigorós.
L’alienació
comença amb l’esmorzar.
El
cambrer em mira en silenci com si jo fos Déu.
I
jo sóc el senyor del meu esmorzar i dels meus assumptes.
Aquest
matí és insípid, incolor, inodor.
M’assec
tot sol a la taula gran.
Entrades
