Jaume BosquetTriacant
Proa
88 pàgines
13 euros
PRODUEIX TRISTESA (FRAGMENT)
A la Rosa
En art no es pot forçar res, sinó únicament rebre amb humilitat.
Guillem Simó
produeix tristesa la consciència
no ja de l'absurd sinó de la consternació
que tinc davant tantes peces soltes
la impossibilitat de poder definir exactament
alguna cosa o alguna persona
aquesta cruel evidència de no saber ni qui sóc
és realment un buit
la veritat inqüestionable allò que he de saber captar
per treure'n el suc més perfecte la visió més nítida
tots aquests anys al teu costat
construint la vida la nostra vida
tu i jo i els fills
per arribar sempre al present i a l'estupefacció
les mans de les hores incansables
canviant-nos impossibilitant-nos cap reconeixement
mostrant-nos sempre una altra forma i una altra substància
aquí a les lleixes de baix n'hi ha uns quants com nosaltres
és cap a ells que anem
és en ells que busquem el refugi i l'afecte
més que en les persones reals que tractem
aquelles que sempre hem cregut que havíem d'estimar
en les idees hi ha els afectes
l'amor és el pensament
que s'allarga que es modela que es fa petit o immens
que s'escampa o es desvia
contínuament l'ànima està inquieta
busca expandir-se en els pensaments
que imparables emergeixen
voluptuosos i vanitosos
relligant-se entremesclant-se
incrustant-se l'un dins l'altre
buscant-se l'un dins l'altre
germinant esdevenint un altre modificant-se
en la relació expansiva aleatòria atzarosa temporal
incapaços de situar-se en un punt de vista total complet
perfectament definitiu en la seva definició impossible
perquè nosaltres volíem l'amor
quan érem joves volíem l'amor com una certesa
i ara aquí no hi ha cap certesa
només nosaltres dos acotats en les paraules
agafats a les paraules per explicar-nos
sabent que les paraules no podran explicar-nos
arrapats sempre a les paraules dels altres i a les nostres
com si fos una fusta que sura en un mar
sense saber de quin mar es tracta (...)
Entrades
