diumenge, 10 de gener de 2010

Rowan Ricardo Phillips: cinc poemes

Rowan Ricardo Phillips
Nascut a Nova York, ha donat classes a Harvard i Columbia i actualment és catedràtic i director del Centre de Poesia de la Universitat Estatal de Nova York a Stony Brook. És autor del poemari The ground i de la col·lecció d'assaigs When blackness rhymes with blackness, que es publicaran el 2010.
De temàtica eminentment urbana, la seva producció en vers ha anat apareixent en revistes nord-americanes, com ara els cinc poemes recuperats aquí i que acompanyem de les seves traduccions inèdites al català, a cura de Melcion Mateu.

1

A VISION THROUGH THE SMOKE

A tree, half aflame, moaned inside me.
The willow that had wept would not weep.
All of me, the pigeons cry, all of me
Or is it allofyou allofyou that they coo?
The skyline held up the sun like the carnival strongmen,
but then seemed to drop with the greatest of ease.
No I I knew could clear the clouding mirror:
not the sun as it set, not the moon as it bruised.


(Publicat originalment a The New Republic)


VISIÓ A TRAVÉS DEL FUM

Un arbre, mig en flames, gemegava dins meu.
No podia plorar el salze ploraner.
All of me, parrupegen els coloms, tot de mi
o és tot-de-tu, tot-de-tu el que diuen?
Els gratacels aguantaven el sol com dos forçuts de fira,
i el deixaven caure llavors com si no res.
Cap jo que conegués podia netejar el mirall entelat:
ni el sol mentre es ponia ni, plena de blaus, la lluna.


(Traducció de Melcion Mateu)

2

BENCH

I’ve traded in my childhood for a pen,
and nothing since has made the slightest sense...

I never thought to change.

*

"I went to the garage without water,
without bandages, and tried to stay out
of his range of sight. I’m sorry,
I’m so
sorry
was all I could mumble. He moaned;
coughed into the glass. I just didn’t see him
till the car ran through his knees. And the crunch
of his face into the windshield... Oh, God...
Some of his teeth they flew into my lap.
I could hear something trailing, flapping just
off the bumper. I panicked and floored it
home. I parked the car in the garage. Washed.
After three days face first in the glass, he died."

*

Would that I could turn everything I touched
into wine and music from this bench.


(Publicat originalment a Chelsea)


BANC

Vaig baratar la meva infància per un bolígraf,
i des d’ençà que res no té el menor sentit...

Mai vaig pensar de canviar.

*

"Vaig anar al garatge sense aigua,
sense benes, i vaig procurar quedar-li fora
del camp visual. Em sap greu,
em sap tant
de greu
és tot el que vaig murmurar. Ell gemegava;
estossegava entre els vidres. És que no el vaig veure
fins que li vaig pegar amb el cotxe als genolls. I la cara
que li cruix contra el parabrisa... Ai, hòstia...
em va escopir algunes dents sobre la falda.
Sentia alguna cosa arrossegant-se, agitant-se
al para-xocs. Em vaig espantar i vaig tornar pitant
a casa. Vaig aparcar el cotxe al garatge. Em vaig rentar.
Tres dies amb la cara clavada al vidre, i es va morir."

*

Ah, si pogués transformar tot el que toqués
en vi i en música, assegut en aquest banc.


(Traducció de Melcion Mateu)

3

GOLDEN

For once, I slept and you watched.
I dreamed, I think.
I washed without my hands.

You watched. I moved along a scratchy plain
of dandelion, peony, wild
and luckless clover. A bee entered me.

You soothed my ache. We watched a golden sky
heckled into slate.
I will wake and say "Golden." I will wake

and say, no, nothing but that. I had become
the injurer who makes things golden,
swimming in your voice, so much deeper than mine.

(Publicat originalment a The New Yorker)


DAURAT

Per una vegada, jo dormia i tu miraves.
Jo somiava, penso.
Em vaig rentar sense mans.

Miraves. Jo avançava per una plana rugosa
de lletsó, de peònies i de trèvols
silvestres sense sort. Una abella entrà a dins meu.

Em vas calmar el dolor. Miràvem un cel daurat
empissarrat de sobte.
Em despertaré i diré "daurat". Em despertaré

i diré: no, res més que això. M’havia tornat
l’agressor que torna daurades les coses,
que neda en la teva veu, molt més profunda que la meva.

(Traducció de Melcion Mateu)

4

GRIEF AND THE IMAGINARY GRAVE

November snowfall slow drowns out the views
of Grand, Summit and Story Avenues.

Gone gone gonegonegone I choked
on the thought of ending this song.

Three Bronx streets go down under snow
that grays in the air like aging hair.

Understoried. Dead and buried. Do you
hear me from where they buried you?

From where they buried you do you
hear the rhyme I bury for you?

Do you age in an orbit of perfect
sunshine and sound?

Gone gone gone gone: all I can say is gone.
Because gone is what is here

among the other things that grow.

(Publicat originalment a Tuesday)


EL DOL I LA TOMBA IMAGINÀRIA

El novembre la neu cau lentament i ofega
les avingudes Grand, Summit i Story.

Adéu adéu adéuadéu: em quedava sense aire
en pensar d’acabar aquesta cançó.

S’enterren tres carrers del Bronx sota la neu
que es torna grisa en l’aire com els cabells s’hi tornen.

Al sotabosc. Ben mortes i enterrades. Em sents
des del lloc on et van enterrar?

Sents, des del lloc on et van enterrar,
la rima que enterro per tu?

Et fas gran en una òrbita perfecta
de sons i de ratjos de sol?

Adéu adéu adéu: adéu és tot el que puc dir.
Perquè l’adéu és el que tenim

entre tot allò que aquí creix.


(Traducció de Melcion Mateu)

5

TONIGHT

In the beginning there was this surface. A wall, beginning.
Tonight it coaxed music from a Harlem cloudbank. It freestyled
a smoke from a stranger’s coat; stole thinned gin.
It was on the surfaces of its beginnings, but outside
looking in. The lapse-blue facade of Harlem Hospital is weatherstill
like a starlit lake in the middle of Lenox Avenue.
I touched the tattooed surfaces of my birthplace tonight –
and because tonight is curing, the beginning let me through;
and everywhere was blurring halogen. Love the place that welcomed
you.

(Publicat originalment a The New Republic)


AQUESTA NIT

Al principi hi havia aquesta superfície. Un mur que començava.
Aquesta nit demanava cançons d’un banc de núvols de Harlem. Deixava
anar
fum de l’abric d’algun desconegut; robava ginebra aigualida.
Era a les superfícies dels seus començaments, però a fora,
mirant cap a endins. La façana del Harlem Hospital, d’un blau col·lapsat,
és perenne
com un llac estrellat al mig de Lenox Avenue.
He tocat, aquesta nit, les superfícies tatuades del lloc on vaig néixer,
i perquè aquesta nit es guareix i perquè el principi em va donar pas;
i tot era halogen borrós. Estima el lloc que et va donar la benvinguda.

(Traducció de Melcion Mateu)