Anna AkhmàtovaFigura de primer ordre de la poesia russa, i en el punt de mira de l'estalinisme, Akhmàtova (1889-1966) no havia estat mai traduïda íntegrament al català. El llibre Poesia completa, a cura de Jaume Creus, que Edicions de 1984 publicarà en breu, posarà tota la seva obra poètica al nostre abast.
Retrat d'Akhmàtova per Nathan Altman (1914)
TRES TARDORS
Els somriures d'estiu em són incomprensibles
i no hi trobo misteris, en l'hivern,
però observo quasi sense error
que hi ha tres tardors en cada any.
És la primera un desordre festiu,
a despit de l'estiu d'ahir mateix,
com trossos de quadern volen les fulles
i l'olor de fum resulta un dolç encens,
tot és humit, clar i bigarrat.
Són els bedolls els primers que al ball entren,
deixant anar l'abillament translúcid,
vessant de pressa passatgeres llàgrimes
sobre el veí a través de la tanca.
Això passa tot just començat el relat.
Un segon, un minut, i vet aquí
la segona, impassible com la consciència,
ombriva com un raid aeri.
De cop tot sembla més pàl·lid, més vell,
el confort de l'estiu ha quedat saquejat,
i tocs remots de trompetes daurades
en una boira fragant planen...
Del seu encens en les fredes onades
l'alt firmament clausurat queda,
però el vent tiba i ho obre tot –i d'un sol cop
tothom ho entén: s'acaba el drama,
no hi ha tardor tercera, és la mort.
(6 de novembre de 1943
Taixkent)
Entrades
