dijous, 10 de març de 2011

T. S. Eliot: avanç editorial

T. S. Eliot
Poeta, dramaturg i crític britànic d'origen nord-americà (Saint Louis, 1888-Londres, 1965), guardonat amb el premi Nobel l'any 1948, ha estat una de les veus poètiques més trencadores i influents de les lletres en llengua anglesa del segle XX. Autor d'obres mestres com La terra eixorca (1922) o Quatre quartets (1943), es va donar a conèixer el 1917 amb el recull Prufrock i altres observacions.

És a punt d'aparèixer la primera traducció al català d'aquest conjunt de poemes, a cura de Marc Masdeu, que Labreu Edicions té previst posar a la venda el 14 de març.


LA CANÇÓ D'AMOR DE J. ALFRED PRUFROCK (FRAGMENT)

Si cregués que responc a la pregunta
d'algú que pugui tornar mai al món,
la veu que et parla fóra veu difunta.
Mes com que mai d'aquest fondal pregon
no ha sortit cap vivent, dono la cara
sens témer que la infàmia em taqui el front.


Anem llavors, tu i jo,
quan el vespre s'estén contra el cel
com un pacient anestesiat sobre la taula;
anem, per certs carrers mig deserts,
els murmurants recers
de nits inquietes en hotels barats d'una nit
i restaurants de serradures amb closques d'ostres:
carrers que segueixen com una discussió tediosa
amb intenció insidiosa
de portar-nos a una pregunta aclaparadora...
Ah, no preguntis, “Què és això?”
Anem a fer la nostra visita.

A l'habitació les dones van i vénen
parlant de Miquel Àngel.

La boira groga que es frega el llom als vidres de les finestres,
el fum groc que es frega el morro als vidres de les finestres,
va posar la llengua als racons del vespre,
va demorar-se als bassals quiets damunt dels embornals,
va deixar que li caigués al llom el sutge que cau de les xemeneies,
va relliscar per la terrassa, va fer un salt sobtat,
i, veient que era una suau nit d'octubre,
va cargolar-se una vegada al voltant de la casa, i s'adormí.

I és clar que hi haurà temps
pel fum groc que rellisca pel carrer
fregant-se el llom contra els vidres de les finestres;
hi haurà temps, hi haurà temps
de preparar una cara per trobar les cares que trobes;
hi haurà temps d'assassinar i de crear,
i temps per a tots els treballs i els dies de les mans
que s'aixequen i deixen caure una pregunta a la teva safata;
temps per a tu i temps per a mi,
i temps encara per a cent indecisions,
i per a cent visions i revisions,
abans de prendre te amb torrades.

A l'habitació les dones van i vénen
parlant de Miquel Àngel. (...)