diumenge, 25 d’abril del 2010

Màrius Sampere: novetat editorial

Màrius Sampere
L'estació dels espiadimonis
Lleonard Muntaner Editor
96 pàgines
11 euros







ÉS IMPOSSIBLE

És impossible, doncs és feliç.
L'insecte, tip de sang, brunz
dins la bombolla
ascendent i inexpressiva.

A fora, el temps
lacònic
pronuncia
l'únic mot que li va ensenyar
la mare cega: tu.

Tu sóc jo, tu és ell, tu s'acaba
ara
i s'esmicola en incalculables
felicitats inicials, just perquè
no era pas possible, ningú més.

En aquest no encarnat
rau el plaer de ser, vida inextingible,
i per això morim.

dilluns, 19 d’abril del 2010

Ted Hughes: novetat editorial

Ted Hughes
El azor en el páramo
Traducció de Xoán Abeleira
Bartleby Editores
424 pàgines
22 euros






VIENTO

Esta casa estuvo rara, fuera de sí toda la noche.
El fragor de los bosques en la oscuridad, el retumbar de los oteros,
la desbandada de los vientos por los campos, bajo la ventana
vagando a horcajadas, negros, cegadores y húmedos

duraron hasta el alba; entonces, bajo un cielo naranja
los oteros se habían desplazado, y el viento empuñaba
una espada de luz, con un brillo negro y esmeralda,
arqueándose como las pupilas de un loco furioso.

Al mediodía trepé por un lateral de la casa hasta
la puerta de la carbonera, y, de golpe, alcé la vista arrostrando
el empellón del viento que me abollaba los glóbulos de los ojos –
los oteros resonaban como tiendas de campaña con las cuerdas muy
tensas,

los campos tiritando, la línea del horizonte una mueca,
a punto de estallar en cualquier instante y salir volando:
el viento lanzó lejos una urraca, y una gaviota de lomo negro
se dobló lentamente como una barra de acero. La casa

tintineaba como una copa de cristal fino en esa nota
que en cualquier instante la va a hacer añicos. Ahora, hundidos
en las sillas, junto a la gran chimenea, tenemos el corazón
en un puño y no podemos disfrutar de un libro, un pensamiento,

ni de la compañía del otro. Observamos el fulgor del fuego
y sentimos cómo se mueven las raíces de la casa, pero seguimos
sentados, mirando cómo tiembla la ventana hacia adentro,
oyendo arruar a las piedras bajo los horizontes.

divendres, 16 d’abril del 2010

Ted Hughes: novetat editorial

Ted Hughes
Gaudete
Traducció de Juan Elías Tovar
Lumen
482 pàgines
21,90 euros






JENNIFER, LA HIJA MENOR DE ESTRIDGE
acostada en su cama, de lado, contempla la curvatura de su codo.
Lloró hasta quedarse seca.
Pero fuertes suspiros aún siguen tratando de brindar alivio.
Se recuesta y mira las nubes.
Atraviesan tambaleantes un páramo de nieve.
Abetos atrofiados se doblan bajo las corrientes.

Una muchacha cruza trabajosamente un lago de nieve
hacia el viento.
El ojo se acerca más, más.
La muchacha voltea, mira hacia atrás.
La muchacha es Janet, su hermana muerta.
Y ella es un lobo, que rodea a su hermana muerta
y no quiere que la reconozca.
No quiere asustar a su pobre hermana
que solo ve al lobo
que la ha seguido desde lejos
esperando a que se debilite.
Su hermana muerta llora y se obliga a seguir.
Y ahora voltea otra vez, suplicando algo
pero el viento se lleva las palabras.
Ella observa, con los ojos interesados de un lobo
hasta que su hermana muerta cae.
Ahora un lobo la mata donde yace.
Su hermana muerta yace en la nieve.

Los ojos y la boca, que ya se congelan,
vuelven a estar muertos.
Empieza a aullar por su hermana muerta que yace en la nieve.
Un lobo gimiendo y gruñendo salta a su cama de pronto
y ella grita y se levanta de un salto
en su cuarto vacío.

Las nubes
revuelcan su torpe equipaje a punto de reventar
tras el marco de la ventana
sobre el deslumbre, el penumbroso resplandor de árboles
del día
donde los momentos desfilan inalterables.

dissabte, 10 d’abril del 2010

Banessa Pellisa: article inèdit

Banessa Pellisa
Nascuda a Reus el 1979, col·labora com a crítica musical i literària en vàries publicacions. Va fundar la distribuïdora i discogràfica Inane el 1998, ha treballat als segells Houston Party i Barsuk Records (Seattle), ha estat mànager i promotora de concerts i ara escriu una novel·la.
Poc traduït a Espanya, apareixen alhora dos llibres de poemes de Ted Hughes: Gaudete (Lumen), amb traducció al castellà de Juan Elías Tovar, i l'antologia El azor en el páramo (Bartleby Editores) a cura de Xoán Abeleira. De nom real Edward James Hughes (1930-1998), va ser una de les més rellevants veus poètiques angleses del segle XX i una de les que més van contribuir a transformar el panorama de la poesia de postguerra al seu país. Els temes clau de la seva obra eren la natura, la vida salvatge i el seu mític món natal, i el 1984 va ser nomenat Poet Laureate. Autor de llibres com The hawk in the rain, Lupercal, Wodwo, Crow o Tales from Ovid, el seu nom és indissociable de la seva vida privada, marcada pel suïcidi de la primera dona, la poeta nord-americana Sylvia Plath, i més tard pel de la seva companya Assia Wevill, així com de la mort de la filla que tingué amb ella, Shura, un cúmul de dramàtiques circumstàncies que va donar peu a una campanya feminista anti-Hughes que, després de trenta-cinc anys de silenci, va ser contestada amb la publicació del poemari Cartes d'aniversari el 1998, la crònica de la seva relació amb Sylvia Plath.
Banessa Pellisa, que està preparant una tesina sobre la poesia de Sylvia Plath, els dobles i l’alienació de la mentida, traça un perfil del poeta anglès.



TED HUGHES: L'HOME SEC

Ted Hughes és el poeta amb més mala fama de la història de la lite- ratura. Se’l menysprea i esbudella amb passió. Mort i enterrat se l’acusa d’assassí i màrtir. D’irreverent. Tot sovint, de mal pare també.
Sembla estrany, doncs, que tota aquesta càrrega de morbo desfermat no hagi estimulat la lectura de la seva obra i que, para- doxalment, Hughes sigui un dels poetes de la literatura anglesa moderna menys llegits fora de la Gran Bretanya.
Per mirar d’esmenar-ho es tradueixen dos llibres de poemes, Gaudete i l’antologia El azor en el páramo. Gaudete és una obra d’interès menor en el conjunt de la seva producció però no em puc estar de recomanar l’antologia, molt semblant en to i estructura a la gran porta d’entrada a l’univers de Hughes que és l’edició més actualitzada dels New selected poems de Faber & Faber.
Fins ara, cap intent de fer-nos accessible la seva poesia ha donat bon resultat. Com Larkin, Hughes no es fàcil de traduir. Tots dos practiquen una poesia que aquí no entenem com a pròpia i que, sovint per desconeixement, llegim com a clixé de la Britannia de postguerra. Són imatgeries oposades (una d’urbana i l’altra de rural) però totes dues arrelades en allò que reconeixem com a típicament caricaturesc de l'intel·lectual britànic. En els seus poemes, el català d’avellaner només hi veu paratges fèrtils, immobilitat i vestits de pana marrons. Davant la duresa i excentricitat d’aquests poetes, el lector nostrat queda un pèl fora de joc. La diferència cultural és inassumible i el més trist de tot plegat és que l’obra de Hughes té una peculiaritat indiscutible que el podria fer molt atractiu al lector de casa: és ranci.
No s’hi pot fer res. Si es gosa defensar el maximalisme antic de Hughes (i jo ho faig) i fer-lo interessant s’ha de recórrer al text per parlar de força i d’una energia salvatge, primària.
Un lector que s’acosti per primer cop a la seva obra s’haurà d’enfrontar a tota mena de prejudicis. Així que, per començar, cal recordar que quan la poesia europea es feia de cendra, ell escrivia de pedra i carn.
Hughes, com Ferrater, és un poeta dels de múscul, d’una altra època que no ha existit mai. La grandiloqüència de Hughes és més extrema que la de cap dels seus coetanis. De fet, és l’únic poeta columniforme de la poesia britànica del segle XX.
Sovint l’entenem com un autor brutal, que busca paraules amples i pesades per descriure com les bèsties salvatges es devoren en pai- satges feréstecs. Penseu, per exemple, en els poemaris Corb (Crow. From the life and the songs of the crow, 1970) i Lupercal (1960) on l’home s’animalitza i perd tots els privilegis que ha guanyat a la natura amb el seu esforç. La faula s’inverteix, cauen les cases i els camins es desfan. El Hughes més intens és el que ens explica que la culminació del càstig diví que ens espera a tots és el retorn forçat al paradís perdut, ara convertit en un bosc inhabitable. De vegades, es té la sensació que en els seus millors poemes Hughes només té com a objectiu desafiar Milton, plantar-li cara. Ja és el rei dels pagans. Ara vol suplantar el rei dels corbs.
Quan parlem d’ell el seu ritme se’ns enganxa com la humitat de l’ermàs. La llengua se’ns embarbussa i s’encomana del pas llarg, gruixut i carnívor de Wolfwatching (1989). Pocs poetes aconsegueixen aquest efecte sense caure en el pop. És mèrit de Hughes que versos durs i regirats funcionin com a tornades.
Aquesta espessor fa encara més inexplicable que aquest sigui el mateix autor de les Cartes d’aniversari (Empúries va publicar-ne una traducció magnífica de Josep M. Fulquet i Pauline Ernest l’any 1999). Tots coneixem prou bé els detalls de la seva tràgica relació amb la poetessa nord-americana Sylvia Plath i aquests poemes, el últims que va publicar, n’expliquen només un vessant de la història.
És estrany que Hughes acabés la seva vida creativa amb aquesta obra. Si algú s’havia esforçat per entendre-la linealment, l’aparició de les Cartes d’aniversari va capgirar-ho tot, convertint la línia recta en una llarga el·lipsi que pren, finalment, la forma d’un cercle. Imagino que com a autor no tenia altra opció. Comprenc que tot el seu poemari estava enfurismadament al marge de la gran història (el relat del matrimoni Plath-Hughes és una gran història, la novel·la d’amor definitiva) però amb Cartes d’aniversari Hughes va autoritzar el pas a les feres i els flaixos. Per entendre’ns, és el mateix que passa quan la mare de la Campa despenja el telèfon per respondre les al·lusions a sa filla que fan en un programa en directe. Quan entra en el joc ja no hi ha manera de fer-se enrere. Aniquila la possibilitat d’una re-apreciació de la seva obra. Per causa d’aquest llibre, trigarem molt a titllar-la d’irrefutable.
El seny no s’ha entès amb el caçador anglès però, qui sap, potser aquestes noves traduccions ajudaran que es conegui més l’obra de Ted Hughes a casa nostra.

dilluns, 5 d’abril del 2010

Lluís Solà: novetat editorial

Lluís Solà
Entre bellesa i dolor. Obra poètica inèdita

Edicions 62
208 pàgines
19,90 euros







Enfilada al reixat la garsa espera
l'a prop i el lluny, el dia que s'acreix
i esbandeix boires i s'enfila i minva
i la nit furiosa amb ales fosques,
com un ocell immens. Darrere el puig
la tardor inconscient amb peus lleugers
trepitja aglans i fulles fonedisses
i escampa pels fondals els focs secrets,
els focs pausats que dauren els aurons
i encenen l'heura, i l'arç caduc, i fica
les mans cansades als bassals lluents
i en treu els diamants de la feblesa.
Enfilada al reixat la garsa espera
l'encara i el després, i aixeca el vol
i cap on va no sabem, i romanen
els esquinçalls de l'estiu oblidat
i la fermança muda dels turons,
el riu rabent que baixa amb animals
que l'habiten, rabents, i roman l'arbre
i la roda que gira i que canvia
i dins la roda persistent l'ocell.

divendres, 2 d’abril del 2010

Sebastià Perelló: novetat editorial

Sebastià Perelló
Percaceries
Lleonard Muntaner Editor
64 pàgines
10 euros







LE BESOIN DU SUD

Mai no han sabut d'on li ve
voler ser de lluny, el desig
que el pinta dejú dels deserts
i malalt d'Àfrica.

Dromomania, li digueren,
i no té cura. Si de cas,
els dies fats d'un balneari
posaran remei eficaç
a les delícies
de la fugida.
Del silenci erm de les dunes,
l'agitació de la selva,
la pau d'infern de la sabana
ni fer-ne el tast que s'ofereix
als turistes a la recerca
del món intacte.

L'han assegut a la porxada,
i l'han privat de llegir Stevenson.
Res li consenten,
l'únic consol que li permeten
és passar desapercebut
i veure lliscar els trens que fugen.