dimecres, 24 d’octubre de 2012

Edgar Lee Masters: novetat editorial

Edgar Lee Masters
Antologia de Spoon River
Traducció de Jaume Bosquet
i Miquel Àngel Llauger
Llibres del Segle
584 pàgines
25 euros





SEARCY FOOTE

Jo volia anar a la universitat
però la rica tia Persis no em va voler ajudar.
Així que vaig posar-me a fer de jardiner i a rastellar gespa
i amb els guanys vaig comprar-me llibres de John Alden
i treballava de valent per tirar endavant.
Em volia casar amb Delia Prickett,
però com ho podia fer amb el que guanyava?
I mentrestant la tia Persis amb més de setanta anys,
asseguda a la cadira de rodes mig morta,
amb la gola tan paralitzada que quan provava
de prendre's la sopa se li escorria boca avall com als ànecs–
i no obstant això era una golafre, invertia els seus ingressos
en hipoteques, capficada contínuament
pels seus comptes, rendes i documents.
Aquell dia jo li estava serrant llenya,
i llegia Proudhon quan m'aturava a descansar.
Vaig entrar a la casa per beure aigua,
i ella era allí asseguda a la seva cadira,
i Proudhon sobre la taula,
i sobre el llibre un flascó de cloroform,
que ella feia servir sovint per al mal de queixal.
Vaig xopar de cloroform el mocador
i li vaig emplastrar al nas fins que es va morir.–
Oh, Delia, Delia, tu i Proudhon
éreu la força de la meva mà, i el forense
va dir que s'havia mort d'una aturada cardíaca.
Em vaig casar amb Delia i vaig obtenir els calés–
t'he ben enganyat, no, Spoon River? 

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Michel Houellebecq: novetat editorial

Michel Houellebecq
Poesía
Traducció d'Altair Díez i Abel H. Pozuelo
Anagrama
368 pàgines
22,90 euros




CONFRONTACIÓN

Y si necesitamos tanto amor, ¿de quién es la culpa?
¿Si no podemos por principio adaptarnos
a ese universo de transacciones generalizadas
que tanto les gustaría vernos adoptar
a los psicólogos y demás?

Y si necesitamos tanta ensoñación, ¿de quién es la culpa?
¿Si una fracción aún por determinar de nuestra psique
no puede por definición contentarse
con una gestión armoniosa de nuestras pulsiones catalogadas
cuatro o cinco, como máximo?

Y si necesitamos creer en algo
que nos sobrepase, nos haga avanzar, y en lo que descansar al mismo
tiempo,
si necesitamos de una dicha en absoluto cuantificable,
de una fuerza interior que germine en nosotros y se ría de los
imponderables,
que se desarrolle en nosotros y dé a nuestra existencia un valor, una
utilidad y un sentido inalienables,

si también, y a la vez, necesitamos sentirnos culpables,
sentirnos humillados e infelices por no ser más de lo que somos
si realmente necesitamos todo eso para sentirnos hombres,
¿qué le vamos a hacer?

Es tiempo de aflojar la presa.