dimecres, 30 de maig del 2012

Joan-Elies Adell: un poema inèdit

Joan-Elies Adell
Nascut a Vinaròs el 1968, actualment és el director de l'Espai Llull a l'Alguer. Professor universitari i escriptor, és autor dels poemaris La matèria del temps (1994), Oceà immòbil (1995), A curt termini (1997), Un mateix cel (2000), Encara una olor (2003), La degradació natural dels objectes (2004) i Pistes falses (2005).




TOT ESCOLTANT UN CONCERT INESPERAT I GRATUÏT 
DE BLUES

Cafè dels Jardins, l'Alguer

En apropar-me a la vora dels jardins,
m'arriba el so d'una música en directe.
M'hi acosto encuriosit. Podria ser,
certament, la millor manera d'acabar
aquest primer de setembre xafogós,
ara que la nit refresca. M'hi assec,
entremig de la gent, en una cadira
que just ara s'acaba de quedar buida.
Escolto amb delit el bon blues
que interpreta aquest grup sard.
I també observo, no puc evitar-ho,
tot el moviment que ens envolta.
Així com alguns espectadors
d'aquest concert estiuenc no senten
cap vergonya de marxar a mitja
actuació, considerant que no havien
pagat el preu de l'entrada (com tampoc
no s'havien preocupat, instants abans,
de parlar amb veu alta i riure: la diversió
i les visites al bar formen part, en definitiva,
de l'essència del negoci); també tu has abandonat
la meua vida, discretament i sense molèsties,
a mitja actuació, sense preocupar-te'n gaire,
de la qualitat de la música, ben conscient
que l'accés a la profunditat del meu cor
havia estat casual, lliure, i de franc. 

dimecres, 23 de maig del 2012

Luís Aranha: novetat editorial

Luís Aranha
Cocktails
Traducció de Marie-Christine del Castillo
La Isla de Siltolá
224 pàgines
13 euros






PAULICÉIA DESVARIADA

Convulsiones telúricas
Estesia
Grietas
Mário de Andrade escribe la Paulicéia
Ni el sismógrafo de Paschwitz mide los temblores de tu corazón
Ebullición
Sarcasmo
Odio volcánico
Tu piedad
Escribiste con un rayo de sol
En Brasil
Aurora de arte siglo XX
Como en pintura Anita Malfatti pintó tu retrato
Catodografía
Un momento de tu vida estampado en tu libro
Roentgen
Rayos X
Pero tiene todos los brillos
Aire enrarecido de poesía
Kilómetros cuadrados 9 millones
Tubo de Crookes
Los rayos catódicos de tu lirismo colorean las materialidades incoloras
Calentamiento
En el tubo
Había también una cruz
Tu religión
Fluorescencia
Fosforescencia
No eres futurista
Hay en tus poemas rayos ultravioletas
Torrentes de colores
Tu retrato
Tu libro
Porque el arco-iris es su pincel
Y es tu pena también 

dijous, 17 de maig del 2012

Anna Garcia Garay: novetat editorial

Anna Garcia Garay 
Assassins de margarides
Viena Edicions
56 pàgines
10,50 euros







ELL MAI NO HO FARIA

Llegeixo ingredients impresos als envasos,
menjo versos blancs i poemes,
i escric receptes de cuina en prosa poètica.
Escolto música per a esses sordes,
callo per no dir res
i gaudeixo de bona punteria.
Encara no he trobat el vermell de les cotxinilles
i no sé cantar-li a la dutxa,
però sí nedar el blau de les piscines.
Adopta'm.
Adopta'm els costums, les aficions,
les dèries i manies;
els gintònics, els dies laborables,
els que es vesteixen de festa
i totes les fotografies.
Saps del cert que jo sí que ho faria. 

dijous, 10 de maig del 2012

Clara Mir Maristany: novetat editorial

Clara Mir Maristany
Els Déus i les Bèsties
Pagès Editors
112 pàgines
12 euros







APROXIMACIONS

Silenci és el mot que més sobreviu en els teus versos...
Evoques una manera de respirar sense fer fressa.
La veu s'escola pou avall amb un bleix de corriola
que sadolla el poal de la teva set.
Batecs al cor de la vall cobreixen el sotabosc
de l'ànima: el temps gira en la teva boca
i apropa el vaixell a la costa nua de la pròpia,
petita i inadvertida història.
Diuen que queien bombes quan vas néixer
a la llum d'un far que funcionava amb la bateria
d'un camió estacat al carrer. Et varen batejar:
fou així com et caigué el món xop a sobre
amb el silenci esbatanat de les sirenes.

divendres, 4 de maig del 2012

Jordi Llavina: novetat editorial

Jordi Llavina
Vetlla
Tres i Quatre
96 pàgines
12 euros







(FRAGMENT)

(...) Va ser en aquells primers vuitanta
que va cremar el bosc del castell.
El vent es va aliar amb el foc,
i aquest va anar-se ensenyorint
dels pins i els roures, dels senglars
i els esquirols, dels arboçars.
I van desallotjar la casa
d'uns joves arribats d'Holanda
que es dedicaven a fer mel:
els ruscos i deu mil abelles
es van encendre a mitjanit.
Desposseïts, se'n van anar.

Durant molts anys, l'ombra del foc
damunt la pedra de la torre
ens recordava la tragèdia.
Carcassa buida, emmascarada,
hi hauríeu vist l'escut llampat,
una vegada i cent, pel ferro
i per la pólvora enemics.
Les flames van poder escalar-ne
el mur cilíndric. Si la torre
encara hagués estat coberta,
llavors el foc –engabiat–
l'hauria enderrocat per sempre.

Reflex de tot el que el temps crema
sense acabar de destruir-ho,
aquella torre fosca. Ombriu,
hi havia el lloc on vam aprendre
el tacte de la molsa, humit,
en dies freds, o vam tenir
al cap dels dits, a bell estiu,
coneixement de la resina
i, dins l'orella, bonior
d'abelles, la del crit ingrat,
apegalós, de les cigales,
semblant a la d'un cable elèctric.

Se'ns va cremar de sobte el lloc
on tant ens agradava perdre'ns.
Alguns havien d'aplegar-hi
generosos manats d'espàrrecs
que a mi em semblaven rams de flors
sense corol·la, gemmes tendres
pel nodriment dels morts. I jo
considerava un sacrilegi
dur la mà a terra, entre les cendres,
per fer-se un ram d'aquelles tiges
tot patollant entre els troncs negres,
sota les branques calcinades. (...)