Blanca Llum Vidal
Homes i ocells
Club Editor
128 pàgines
15 euros
POEMA BLANC
Una picor terrible em ve de lluny portant la son. Llavors m'assec penjant les cames de la lleixa i miro el blanc. Aquella cambra tota buida i tota gran trenca el temps perquè en té massa. Passen segles com aglans caient a terra i cada fruita només sap que té pinyol. Són el límit de l'extrem que no té fi però que comença quan s'acaba. Se senten cops de forma rara, en aquest lloc. Són uns cops dins una caixa i al damunt hi ha parat taula una amplitud. Cap fletxa no pot mai seguir-ho tot: ni la basarda de la cambra que és tan buida ni l'estretor de dins la caixa ni l'espai, aquest, tan ample. Però gratant no molt endins, només a l'aire, trobo el somni i puc tibar-lo.
Entrades
