Xènia Dyakonova: tres poemes inèdits

Xènia Dyakonova
Nascuda a Sant Petersburg el 1985, és autora de tres poemaris en rus, ha publicat poemes i articles en català en diverses revistes, ha exercit de traductora i actualment imparteix classes de literatura. Viu a Barcelona.

1

En tot l'edifici de correus, no hi cabia un paquet tan gran com el que m'havien enviat. Estava lligat i relligat per totes bandes: vaig trigar ben bé 10 minuts a desfer-lo. No portava l'adreça del remitent, i a dintre hi vaig trobar una peixera enorme, amb una nota adjunta sense puntuar, que deia: “Pica el vidre sisplau perquè volem estar segurs que Déu realment és a fora és a dir a prop”.

2

No pas l'esperit de Shakespeare, ni l'ombra de Shakespeare, ni tan sols els versos de Shakespeare, sinó Shakespeare mateix se m'ha ficat al moll de l'os i no sé com fer-lo fora. Sota el pit esquerre, ara hi tinc una caterva de reis, bufons i paraules incomprensibles de l'anglès antic. Però el pitjor de tot és que avui a la matinada m'ha despertat el personatge shakespearià més petit, aquell de qui ningú, ni ell mateix, no en recorda el nom, i m'ha dit que si jo no l'immortalitzava, faria que em pengessin immediatament, sense ni tan sols consultar-ho a la reina d'Anglaterra.

3

Demà ja no recordaràs qui jugava a la ruleta russa a dins del teu cap.

Demà ja no sabràs si el teu cor bulímic havia sopat fantasies o remor- diments, abans que s'adormís al compàs de la gotera.

Demà, potser, el matí et dirà Llàtzer, i tindrà raó.

Avui, però, la teva memòria ha fet tantes faltes d'ortografia que l'has castigat: haurà de reproduir cent vegades un sol nom, o cent mil vegades, fins que perdi el sentit al compàs de la gotera.