Susanna RafartEn la profunda onada
Curbet Edicions
80 pàgines
15 euros
El bosc era una pedra. S'esbalaïa el cingle
de sostenir un casal glaçat en el silenci.
Els tristos arbres contenien l'aire
i apregonaven l'ombra per no mostrar l'enigma
d'aquell cim manllevat: porxos de fusta,
vidres trencats, un enllosat modern,
i un garatge tancat sobre el paisatge extrem,
on un home dictava els seus capricis.
El bosc com una pedra enfonya el seu alè,
l'home preveu el benestar, la lluita,
i la fulla que es trenca del poder,
però els arbres no suporten el deliri,
pedrosos, perseveren en la mort,
la mort dels vius que en aquest abandó
la justa traça de l'oblit advera.
El bosc és una pedra que reté
la sang dels homes, que no ha de ser presa,
la sang dels troncs, si un jardiner no enganya
mans belles que serveixen innoble dictador.
El bosc és una pedra.
El bosc sencer com una pedra
els llucs minora a la desfeta atent.
El bosc del seu silenci en fa la lleva
i el falcillot només s'acobla en l'aire
per no covar en malsons les seves cries.
Entrades
