Adam Zagajewski Poeta, novel·lista i assagista polonès nascut a la ciutat de Lviv (actualment Ucraïna) el 1945, es va exiliar del seu país el 1984 a París i posteriorment als Estats Units. La seva poesia ha estat força traduïda al castellà, així com també al català (Terra del foc, 2004). L'editorial Acantilado té previst publicar els propers dies, traduït al castellà per Xavier Farré, el llibre Mano invisible.
27 DE ENERO
Un día helado. Un sol frío. Un blanco aliento. Pero aquel viernes no estábamos seguros de qué teníamos que celebrar y qué lamentar, porque se conmemoraba a la vez el Día en Memoria de las Víctimas del Holocausto y el solemne aniversario de Mozart. Nuestra memoria no sabía qué hacer. Nuestra imaginación estaba perdida. La vela en el alféizar lloraba (nos pidieron que encendiéramos velas), pero de los altavoces llegaba la música tranquila del joven Mozart, rococó, la época de las pelucas argentadas, y no de los cabellos grises que conocimos en Auschwitz, época de grandes vestidos, y no de la desnudez, de la esperanza, y no de la desesperación. Nuestra memoria no sabía qué hacer, la imaginación se perdía en conjeturas.
Jordi Roig Escriptor nascut a la Palma de Cervelló el 1957, ha publicat recentment la seva primera novel·la, La noia d'aire blau (2011). Com a poeta és autor de cinc reculls, l'últim dels quals és Després del tacte, del 2010.
EN PAU
He arribat a la conclusió que és millor tenir les portes obertes. I no ho entenc, sempre he procurat guardar el fusell amb clau i estalviar-me explicacions.
De totes maneres, crec, que tu, això, ja ho sabies.
EL MEU SECRET
Camino de puntetes, vorejant el sòcol. Desafio la mort i reso tres parenostres. Has fregat. El terra és ple de salvavides.
No m'atreveixo a despertar-vos. Un sol moviment en fals i descobriríeu què faig abans de viure.
SOROLL DE DINS
Avui tocava fer examen de consciència.
I tu em tornes a dir que cal que em gasti els somnis abans no s'abaixi el seu valor, que no tinc cap més alternativa.
Que si vull fer servir més excuses caldrà que em busqui un altre confident. Que no s'hi val la mística de l'experiència.
Entres a l'habitació i endolles no sé què per sota la porta.
Què fa que no t'escolti?
Deu ser l'aspiradora que s'ha engegat o tu que t'acostes de puntetes per fer-me tastar la pols del silenci. O tot alhora.
Ramon Ramon Simfonia per a un estat de coma Perifèric Edicions 88 pàgines 12 euros
“On és l'amor? On no es troba en perill? Queda París? No té malsons Petrarca? Casasses diu: 'L'amor és Déu en barca.' Déu sap nadar quan se li ofega un fill?
Cavall que es mor, l'amor és un renill. Diluviant, li caleu foc a l'arca, sou bestiar, ferro roent us marca, sense el banyam no us reflecteix l'espill.”
Guillaume Apollinaire Zona y otros poemas de la ciudad y el corazón Traducció de Xoán Abeleira Bartleby Editores 240 pàgines 17 euros
LAZOS
Cuerdas hechas de gritos
Sonidos de campanas atravesando Europa Siglos ahorcados
Raíles que enlazáis todas las naciones Apenas somos dos o acaso tres los hombres Libres de ataduras Démonos la mano
Violenta lluvia que peina las humaredas Cuerdas
Cuerdas trenzadas Cables submarinos Torres de Babel convertidas en puentes Arañas-Arquitectas Todos los amantes ligados por un único lazo
Otros lazos más tenues Blancos rayos de luz Cuerda y Acuerdo
Solo escribo para exaltar Mis sentidos queridos sentidos Enemigos del recuerdo Enemigos del deseo Enemigos del pesar Enemigos de las lágrimas Enemigos de todo lo que amo todavía
Susanna Rafart En la profunda onada Curbet Edicions 80 pàgines 15 euros
El bosc era una pedra. S'esbalaïa el cingle de sostenir un casal glaçat en el silenci. Els tristos arbres contenien l'aire i apregonaven l'ombra per no mostrar l'enigma d'aquell cim manllevat: porxos de fusta, vidres trencats, un enllosat modern, i un garatge tancat sobre el paisatge extrem, on un home dictava els seus capricis.
El bosc com una pedra enfonya el seu alè, l'home preveu el benestar, la lluita, i la fulla que es trenca del poder, però els arbres no suporten el deliri, pedrosos, perseveren en la mort, la mort dels vius que en aquest abandó la justa traça de l'oblit advera.
El bosc és una pedra que reté la sang dels homes, que no ha de ser presa, la sang dels troncs, si un jardiner no enganya mans belles que serveixen innoble dictador. El bosc és una pedra. El bosc sencer com una pedra els llucs minora a la desfeta atent. El bosc del seu silenci en fa la lleva i el falcillot només s'acobla en l'aire per no covar en malsons les seves cries.
Cuando cifras y figuras dejen de ser las claves de toda criatura, cuando aquellos que al cantar o besarse sepan más que los sabios más profundos, cuando vuelva al mundo la libertad de nuevo, vuelva el mundo a ser mundo otra vez, cuando al fin las luces y las sombras se fundan y juntas se conviertan en claridad perfecta, cuando en versos y en cuentos estén los verdaderos relatos del mundo, entonces una sola palabra secreta desterrará las discordancias de la tierra entera.
Foto de dalt: Zuma Beach (Malibu) Foto de baix: París
Ernest Farrés Junyent
Igualada, 1967. Periodista i escriptor, autor dels llibres de poesia "Clavar-ne una al mall i l'altra a l'enclusa" (Columna, 1996), "Mosquits" (7 i Mig, 1998), "Edward Hopper" (Viena Edicions, 2006; en anglès, Graywolf Press, 2009, i Carcanet, 2010; en italià, Edizioni Nemapress, 2011; en alemany, teamart Verlag, 2012), "Els efectes imprevisibles dels camps magnètics" (Labreu Edicions, 2011) i "Blitzkrieg" (Meteora, 2011), així com "21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans" (Proa, 2001).
Adam Zagajewski
Entrades
