skip to main |
skip to sidebar
Adam Zagajewski
Poeta, novel·lista i assagista polonès nascut a la ciutat de Lviv (actualment Ucraïna) el 1945, es va exiliar del seu país el 1984 a París i posteriorment als Estats Units. La seva poesia ha estat força traduïda al castellà, així com també al català (Terra del foc, 2004).
L'editorial Acantilado té previst publicar els propers dies, traduït al castellà per Xavier Farré, el llibre Mano invisible.
27 DE ENERO
Un día helado. Un sol frío. Un blanco aliento.
Pero aquel viernes no estábamos seguros
de qué teníamos que celebrar y qué lamentar,
porque se conmemoraba a la vez
el Día en Memoria de las Víctimas del Holocausto
y el solemne aniversario de Mozart.
Nuestra memoria no sabía qué hacer.
Nuestra imaginación estaba perdida.
La vela en el alféizar lloraba
(nos pidieron que encendiéramos velas),
pero de los altavoces llegaba la música tranquila
del joven Mozart, rococó,
la época de las pelucas argentadas, y no de los cabellos grises
que conocimos en Auschwitz,
época de grandes vestidos, y no de la desnudez,
de la esperanza, y no de la desesperación.
Nuestra memoria no sabía qué hacer,
la imaginación se perdía en conjeturas.
Jordi Roig
Escriptor nascut a la Palma de Cervelló el 1957, ha publicat recentment la seva primera novel·la, La noia d'aire blau (2011). Com a poeta és autor de cinc reculls, l'últim dels quals és Després del tacte, del 2010.
EN PAU
He arribat a la conclusió
que és millor tenir les portes obertes.
I no ho entenc,
sempre he procurat guardar el fusell
amb clau
i estalviar-me explicacions.
De totes maneres, crec,
que tu, això, ja ho sabies.
EL MEU SECRET
Camino de puntetes,
vorejant el sòcol.
Desafio la mort
i reso tres parenostres.
Has fregat.
El terra és ple de salvavides.
No m'atreveixo a despertar-vos.
Un sol moviment en fals
i descobriríeu què faig abans de viure.
SOROLL DE DINS
Avui tocava fer examen de consciència.
I tu em tornes a dir
que cal que em gasti els somnis
abans no s'abaixi el seu valor,
que no tinc cap més alternativa.
Que si vull fer servir més excuses
caldrà que em busqui un altre confident.
Que no s'hi val la mística de l'experiència.
Entres a l'habitació i endolles no sé què
per sota la porta.
Què fa que no t'escolti?
Deu ser l'aspiradora que s'ha engegat
o tu que t'acostes de puntetes
per fer-me tastar la pols del silenci.
O tot alhora.
Ramon Ramon
Simfonia per a un estat de coma
Perifèric Edicions
88 pàgines
12 euros
“On és l'amor? On no es troba en perill?
Queda París? No té malsons Petrarca?
Casasses diu: 'L'amor és Déu en barca.'
Déu sap nadar quan se li ofega un fill?
Cavall que es mor, l'amor és un renill.
Diluviant, li caleu foc a l'arca,
sou bestiar, ferro roent us marca,
sense el banyam no us reflecteix l'espill.”
Guillaume Apollinaire
Zona y otros poemas de la ciudad
y el corazón
Traducció de Xoán Abeleira
Bartleby Editores
240 pàgines
17 euros
LAZOS
Cuerdas hechas de gritos
Sonidos de campanas atravesando Europa
Siglos ahorcados
Raíles que enlazáis todas las naciones
Apenas somos dos o acaso tres los hombres
Libres de ataduras
Démonos la mano
Violenta lluvia que peina las humaredas
Cuerdas
Cuerdas trenzadas
Cables submarinos
Torres de Babel convertidas en puentes
Arañas-Arquitectas
Todos los amantes ligados por un único lazo
Otros lazos más tenues
Blancos rayos de luz
Cuerda y Acuerdo
Solo escribo para exaltar
Mis sentidos queridos sentidos
Enemigos del recuerdo
Enemigos del deseo
Enemigos del pesar
Enemigos de las lágrimas
Enemigos de todo lo que amo todavía
Susanna RafartEn la profunda onadaCurbet Edicions
80 pàgines
15 eurosEl bosc era una pedra. S'esbalaïa el cinglede sostenir un casal glaçat en el silenci.Els tristos arbres contenien l'airei apregonaven l'ombra per no mostrar l'enigmad'aquell cim manllevat: porxos de fusta,vidres trencats, un enllosat modern,i un garatge tancat sobre el paisatge extrem,on un home dictava els seus capricis.El bosc com una pedra enfonya el seu alè,l'home preveu el benestar, la lluita,i la fulla que es trenca del poder,però els arbres no suporten el deliri,pedrosos, perseveren en la mort,la mort dels vius que en aquest abandóla justa traça de l'oblit advera.El bosc és una pedra que retéla sang dels homes, que no ha de ser presa,la sang dels troncs, si un jardiner no enganyamans belles que serveixen innoble dictador.El bosc és una pedra.El bosc sencer com una pedraels llucs minora a la desfeta atent.El bosc del seu silenci en fa la llevai el falcillot només s'acobla en l'aireper no covar en malsons les seves cries.
NovalisPoemas tardíosTraducció d'Antonio Pau
Linteo
188 pàgines
16 eurosCUANDO CIFRAS Y FIGURASCuando cifras y figuras dejen de serlas claves de toda criatura,cuando aquellos que al cantar o besarsesepan más que los sabios más profundos,cuando vuelva al mundo la libertad de nuevo,vuelva el mundo a ser mundo otra vez,cuando al fin las luces y las sombras se fundany juntas se conviertan en claridad perfecta,cuando en versos y en cuentosestén los verdaderos relatos del mundo,entonces una sola palabra secretadesterrará las discordancias de la tierra entera.
Adam Zagajewski
Entrades
