dilluns, 13 de juny de 2011

Joan Duran i Ferrer: tres poemes inèdits

Joan Duran i Ferrer
Poeta i bioquímic nascut a Sitges el 1978, és autor, entre d'altres obres, de Kore (2001), Nix (2004), Domèstica veritat (2006) i Natural delit (2010).
Els següents poemes pertanyen a un treball inèdit titulat Suite per a sis obres de Jordi Secall.





1

De tots els plans, només
aquesta sorra blanca i la dèbil tija
de qui vol ser cant per la matèria.
Dicta’m tu
cabells en repòs,
sota el llençol com una morta

el nom dret, humit, sardònic,
que espera la pau dels símbols
des de la riba callada i aspra
de les parpelles.


2

De matinada, baixen a mar
el sedàs mecànic que filtra
la sorra. No diguem cap paraula
de les sobreres. Ni riell, ni fressa
de rodes, que ja graviten amb l’ampla
deixalla del temps. Aquest estiu
sota les coses, tot coàgul de llots
i petxines, deixa l’oblit planant
sobre la platja.


3

Alça’t, home, del fang
amb totes les marques
del teu picapedrer. Pensa
en com ordenaràs la bellesa,
amb quin suc imperfecte
et donaràs, en la força
amb què hauràs d’arquejar la llum
sobre la teva escriptura. Pregunta’t
si alguna vegada has pensat
en totes les teves paraules. Tasta,
modela, torna al fang fins que ell
et muti la resposta.