Martí Noy i Freixa: un poema inèdit

Martí Noy i Freixa

Poeta badaloní (1974), és autor d'Autostop (2008). L'any que ve té previst publicar un nou recull, D'ara endavant. Actualment està treballant en el projecte sonopoètic Invocació (http://www.invocacio.com/).

Foto: Martí Noy i Freixa el 1976

LA FILLA

A sota la paret
del pati cavo un sot.
Enfonso les arrels
tant com puc,
i les cobreixo de terra.
Clavo claus, tenso filferros,
la buguenvíl·lea encara no s'aguanta sola.
Agafo les mans de les branques,
mostro els camins que hi ha
entre la paret i els filferros.
Passen els dies,
i no es mor.
I s'enfila, buscant
més hores de sol.
La rego cada nit,
quan no plou.
Un dia, broten pètals vermells pertot,
esquitxen la paret,
la primera ferida.
I el vent els fa volar,
el confeti inunda el pati,
No escombro.
I creix, en silenci,
arrenca els filferros.
I s'enfila,
tapa la finestra.
Des de la cuina
sembla un quadre.
Un dia, la neu la cobreix,
però no és hivern.
Cauen els pètals, només
queden les branques i les fulles,
que s'arruguen.
Per matar
el pugó, la rego una nit a la setmana
amb un insecticida,
quatre nits de juny,
l'última, la de Sant Joan,
abans de marxar de revetlla.
Al cap d'uns dies, el confeti
torna a inundar el pati.
A casa també celebrem revetlles.
Un dia, corona la paret
i se'n va.
Ja no ens toquen les mans
de les branques, la paret és alta.
Però les arrels segueixen a casa,
a sota la paret del pati.

Regaré cada nit,
quan no plogui.