Hal·lag
Diwan
Traducció de Halil Bárcena
Fragmenta Editorial
374 pàgines
23 euros
La ciència guanya adeptes; en la fe hi ha graus;
la ciència i els seus homes necessiten proves.
Dues menes hi ha de ciència: l'una és rebutjable, l'altra s'adquireix;
així com hi ha dos mars: l'un, plàcid i navegable; l'altre, aterridor.
De temps, també n'hi ha dos: un de reprovable, l'altre, digne
d'enaltiment.
També hi ha dos tipus d'homes: els uns, sadolls; els altres, desguarnits.
Escolta de cor el que et diu un amic de confiança;
medita-ho amb intel·ligència, que el discerniment és un do immens.
Quant a mi, he escalat un cim sense ni tan sols posar-hi els peus;
difícil de pujar-hi, no pas per a mi.
M'he submergit en un oceà immens sense tocar fons,
i mentre amb l'esperit el sondejava, el cor restava atemorit.
El fons és cobert de joiells inabastables;
només la comprensió els pot amanollar.
N'he begut l'aigua fins a sadollar-me'n, sense obrir la boca;
aigua que altres boques ja tastaren molt abans.
Perquè la set del meu esperit ve de molt lluny,
de quan el meu cos fou embegut abans de modelar-lo.
Sóc orfe, però un pare m'és refugi;
i, mentre jo visqui, el cor en patirà l'absència.
Sóc un cec clarivident, un idiota intel·ligent;
i si volgués, invertiria el sentit de les paraules.
Els nobles de cor, sempre joves, saben el que sóc;
som bons companys, car viu acompanyat qui frueix del bé.
Llurs ànimes foren reconegudes des de l'origen de la humanitat;
quan el temps encara era a les fosques el seu sol sortí brillant.