Friedrich Hölderlin

Friedrich Hölderlin

Cantos

Traducció d'Antonio Pau

Linteo

164 pàgines

22 euros

LÁGRIMAS

¡Tierno, celeste amor! Si llegara a olvidarte,

si llegara... Y vosotras, islas que el destino ha herido,

que sólo sois ceniza, ardientes,

desiertas y además abandonadas,

islas que tanto quiero, pupilas de un mundo extraordinario,

ya sólo me importáis vosotras,

las orillas donde el amor expía, frente

al cielo de dios, su idolatría.

Pues en lejanos días, los santos y los héroes feroces

sirvieron con fervor excesivo a la belleza.

Y árboles sin número

y ciudades enteras se erigieron, a la vista de todos,

semejantes a un hombre ensimismado. Ahora

los héroes están muertos, y las islas de amor,

desfiguradas. Así, engañado,

loco incluso, ha de estar el amor en todas partes.

Vosotras, blandas lágrimas, no lleguéis a apagar

del todo la luz ante mis ojos. Dejad al menos,

ladronas y engañosas, que un recuerdo,

para poder morir más noblemente, sobreviva.

Gabriel Ferrater: novetat editorial

Gabriel Ferrater

Les dones i els dies

Labutxaca

224 pàgines
10,95 euros

Edició definitiva del llibre de 1968 que inclou quatre poemes inèdits, entre els quals Prop dels dinou.

PROP DELS DINOU

Quan falten dotze dies perquè tinguis,
Júlia, dinou anys,
vull apuntar-te tres o quatre dites
(dinou, no les sé pas)
que siguin veritat. Dones i homes
componen tot el món.
Massa simple, respons. Però recorda
la cova de Plató.
Qui espia la paret, la febre d'ombres,
no sent al seu costat
l'esma innocent amb què se li proposa
alguna cega mà.
Dones i homes. Mans nuades. Fosca
d'una tarda que mor.
Dins de la cova s'hi pot viure, Júlia.
Millor, sense records.
Però quan creixes tu et creix la memòria.
Mira que et pugi dret.
Que cap por no la torci. Que no et sagni
de cap empelt cruel.
No t'escoltis qui et parli d'egoisme:
t'has de gosar estimar.
I el dia que tremolis (he de dir-te
que un dia així vindrà),
i et siguin lluny els dinous anys, no oblidis
que, teu, és alt tot do.
Així sabràs donar sense penyora,
tal com donen els bons.
I sabràs rebre, tal com et mereixes,
un do sense retorn.
Cecs, a la cova, sabem lligar, Júlia,
ben fort el nus del món.

Lluís Roda: avanç editorial

Lluís Roda
Nascut a València el 1961, la seva obra poètica consta dels següents títols: La fi de l'hemicicle (1988), El subratllat és meu (1988), Sobre l'hamada (1989), Buirac d'amor (1998), Elogi de la llibertat (2001) i De l'ànima (2006). També ha publicat novel·la i assaig. Guanyador de l’edició d'enguany dels Jocs Florals de Barcelona amb Nadir, avancem la publicació de quatre poemes del llibre, que treurà Proa el novembre.

Foto Pep Herrero / Ajuntament de Barcelona

1

Só, de la teva imatge, la còpia negativa,
Projectada en el temps, amb tints inesborrables.
J. V. Foix

I en acabar la desfilada de la vida
Que el cor gelat ni la mort no troben damunt
Del cap coroça, sinó el cor robat d’estima
D’haver-te amat pristina, estrella caiguda
D’oriflama,
I cornuat del tot a allò que ens separava,
Rebre d’allò que fou frugal la cornucòpia
Quòndam, ou sense noure, reflex de la mar
Blava, com unad’aquesta
epigènesi
Fotocòpia.

2

Escandiré el teu nom perfecte,
Eixalbaré cada màcula intacta,
Perquè el que no ha passat s’esborre
I s’escriga el que hauria d’haver estat.
Calcigaré l’espant i els núvols,
L’horror de no tornar a veure ploure
Junts.

3

No sóc boïgaire ni tu bonyiga.
L’orgull es mata amb orgull.
No es mata per l’esquena ans de cara es dispara.
Que qui amb odi pretén matar amor
A si mateixa es mata, com un autòmat.
I a l’altre, matar-lo no pot.
Ans el ressuscita a la vida,
Baixant-lo de la creu.
On era al seu costat.


FORNÍCULA

f. Buit que es deixa en el
gruix d’una paret per a col·locar-hi
una estàtua, un altar, etc.

Turiferari sóc. I vaig i vinc...
I no faig res. Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
D’on venim, on anem...
Qui som en el fons, què volem.
En qualsevol cas, t’he estat fornícula.
Fins i tot, pot haver estat al revés.
Que, de les estàtues sens vida, ningú no se’n riga.
I encara menys dels buits que els hem previst.
Perquè, la sinceritat de l’ànima hialina,
Ningú no la pot ocupar.
Però, si de cas, algun dia en passar,
Hi observeu cap estàtua inerta,
Proveu amb una moneda, o amb una llàgrima...
Per si tan sols era quieta,
I, commoguda, s’hi mou.

Martin Heidegger: novetat editorial

Martin Heidegger

Pensamientos poéticos

Traducció d'Alberto Ciria

Herder

472 pàgines

32 euros

EL POEMA DE LA LIBERTAD

Poetizad la diferencia del ser.

Os empobrecéis en la libertad desasida

que cuida y respeta al ente diferenciado

al que agradecidamente pertenecéis.

Desasido, el ente en su diferencia es la diferencia del ser,

y ambos son uno,

lo único que desprende a ambos

de la escisión

y hacia la pura elusión

del intento de una constancia inventariada.

Algo que no conoce a ambos,

pues lo que más une en el comienzo

es aquello que separa.

Poetizad

para que, en su inapariencia, la diferencia del ser nos sane

para la más propicia merced.

Mireia Calafell: novetat editorial

Mireia Calafell

Costures

Viena Edicions

80 pàgines

10,50 euros

FÍSICA

L'energia calorífica pot viatjar a través del buit

d'uns braços que no abracen o uns llavis que no besen,

i quan arriba ho fa colant-se en un calfred pels porus de la pell,

sense que de res valgui reclamar la il·legalitat d'algunes lleis

d'aquesta física que impera amb una tirania tan superba

i tan exacta. En l'aire, per exemple, el so es desplaça

a uns 340 metres per segon, tot i que pot variar en funció

de la temperatura i la humitat, però la llum és molt més ràpida.

Aquest desajustament de temps explica el tro i el llamp,

i em serveix també per calcular la distància que ens separa

ara que les teves paraules tenen un decalatge amb la veritat

del cos que ja no sento perquè, quan ve, ho fa tard.

Carles Duarte i Montserrat: novetat editorial

Carles Duarte i Montserrat
S'acosta el mar. Poesia 1984-2009
Tres i Quatre
752 pàgines
35 euros

Més feliç que els uns i els altres
és el qui encara no ha nascut.
Eclesiastès, 4.2

Aquell qui encara no ha nascut
no ha viscut ni el dolor ni la paraula,
ni el creixement ni el cansament dels dies,
ni l'ha colpit l'avidesa dels cossos
o el llambrec de la llum damunt les mans,
i no coneix l'agilitat del puma
ni els colors vistents del guacamai;
no ha sofert tampoc cap fred inhòspit
ni la humitat feixuga
que alenteix les hores,
no s'ha emprovat el vell vestit del mar
ni ha tocat els arbres ni les roques,
ni ha caminat la mort.

Potser és feliç
el qui encara no ha nascut,
però no duu ni a la pell ni a la memòria
el tast dels anys,
i la textura del vent
no n'habita la sang,
ni ha fruitat als seus llavis
el crit de la tendresa.

Potser és feliç
sense l'olor del te
i el gust de la taronja.

Jo no podria ser-ho.