Josep Lluís Roig: tres poemes inèdits

Josep Lluís Roig
Poeta valencià (Oliva, 1967), quan no fa classes en un institut omple el temps escrivint llibres de versos, i ja n'ha publicat nou, l'últim dels quals l'any 2009 amb el títol de Peixos d'un mar sec. Té ara també un llibre de teatre, El cop de la bala / A joc de daus, que només es pot comprar per internet: http://triallibres.com/. Aquests poemes inèdits han d'integrar el seu desè poemari.

1

L’aire sorprèn la nit,el seu paisatge:
un vent sentimental,escrit a mà,
s’avança al borrissolde braços rectes
que s’han omplert de lletressense veu, mudes,
perennes sols als llavisdesprés dels salms,
de la saliva.
Només mentre dormiest’he escrit, suau,
sobre la pell els dits,que no existim,
que dies com avui,de vent espès
i tebi com un cos,són un record
que no va ocórrer mai.Que la certesa
és l’ara dels covards,que el son profund
només arriba tard,quan ja no és prou;
que no vam viure maial paradís.


GÀRUM

Hem heretat,dels romans, el gust per
macerar vísceres.En això som, vivim,
mentre fermentaper dins la nostra essència:
som animals,ens agrada olorar-nos
el cos ferit,buscar per on fer sang.
Tirem pel dret.De l’esperit, la carn.
I de la carn,només budell i sexe.

Això són ells.Tu i jo és diferent:
L’instant, desigque no fermenta mai.
Només som ara.Després, no en parlarem.

3

Al got, m’abocaves whisky amb glaçons.
No era important la marca ni l’espera.
Vaig remenar els minuts dintre el gel;
no sonaren tambors ni precipicis.
La llum fonia els ulls com si nevara.
Va quedar el vas a sobre la taula
sense cap glop, complet fins al desglaç.