Manel Ollé (ed.)
Pedra i pinzell. Antologia de la poesia xinesa clàssica
Editorial Alpha
176 pàgines
23 euros
L'antologia aplega, per primer cop en català i en edició bilingüe, les principals veus de la poesia xinesa clàssica traduïdes per Manel Ollé.
ENFILO EL RIEROL DEL SUD PER VISITAR EL MESTRE
CHANG
LIU CHANGQING (709-780)
Camino sobre les petjades
que hi ha a la molsa de la sendera.
Núvols blancs als illots de l'estany.
Olor d'herbam de primavera
que encercla la tanca desclosa.
La pluja ha fet més verds els pins.
M'enfilo fins a les fonts del rierol
on hi ha la saviesa i les flors.
Quan arribo davant del mestre,
no recordo què li volia dir.
dijous, 21 de març del 2013
Manel Ollé (ed.): novetat editorial
Etiquetes de comentaris:
Liu Changqing,
Manel Ollé
Publicat per
Ernest Farrés Junyent
dimarts, 5 de març del 2013
Gemma Gorga i Joan Ramell: novetat editorial
Gemma Gorga i Joan Ramell
Diafragma
Curbet Edicions
120 pàgines
16 euros
Un projecte a quatre mans amb poemes de Gemma Gorga i fotografies de Joan Ramell.
L'àngel de la pluja
ha caminat descalç
sobre les aigües
i ha deixat un rastre
de plata tòxica
que ara busca infiltrar-se en la memòria tova
dels mol·luscs i les posidònies,
dels crancs aturats en quart creixent,
d'aquestes criatures fetes d'aigua i pregària
que també som.
Lentament i amb cautela
anem retornant a la simetria renaixentista
de l'interior de la closca,
a la remor sedant de les constants vitals.
Era diferent el miracle que demanàvem
(ni llum, ni trompetes, ni peixos multiplicant-se
en l'atrocitat de l'excés).
Un gest més íntim
i eixut,
més semblant al grapat de sal
que també som.
Diafragma
Curbet Edicions
120 pàgines
16 euros
Un projecte a quatre mans amb poemes de Gemma Gorga i fotografies de Joan Ramell.
L'àngel de la pluja
ha caminat descalç
sobre les aigües
i ha deixat un rastre
de plata tòxica
que ara busca infiltrar-se en la memòria tova
dels mol·luscs i les posidònies,
dels crancs aturats en quart creixent,
d'aquestes criatures fetes d'aigua i pregària
que també som.
Lentament i amb cautela
anem retornant a la simetria renaixentista
de l'interior de la closca,
a la remor sedant de les constants vitals.
Era diferent el miracle que demanàvem
(ni llum, ni trompetes, ni peixos multiplicant-se
en l'atrocitat de l'excés).
Un gest més íntim
i eixut,
més semblant al grapat de sal
que també som.
Etiquetes de comentaris:
Gemma Gorga,
Joan Ramell
Publicat per
Ernest Farrés Junyent
Subscriure's a:
Missatges (Atom)