dilluns, 31 de gener de 2011

Anna Aguilar-Amat: novetat editorial

Anna Aguilar-Amat
Càrrega de color
Meteora
104 pàgines
14 euros








DIRAN

A la manera de Maram al-Masri

Diran que tu m’estimes només
perquè et dono el meu llit i
també les estances del meu cor.
Però jo sé que m’estimes perquè
allà endins, res no és teu, res meu.

Diran que jo t’estimo només
perquè tinc por de la soledat,
però tu saps que són molts els ocells
que visiten els meus dies
i marxen plorant
perquè t’escullo a tu.

Diran que tu m’estimes només
pels luxes que trobes en la meva
companyia, però jo sé com
et criden les cireres de bosc
des del fons del jardí,
vermelles com rubís,
demanant que les miris i les toquis.

Diran que tu i jo som diferents en tot,
mentre els nens que érem
juguen a la xarranca,
s’amaguen rere roques de suro,
fan rius de paper de plata
en un pessebre,
llancen pedres planes que boten damunt l’aigua
...
i riuen.

divendres, 28 de gener de 2011

Pere Gimferrer: novetat editorial

Pere Gimferrer
Rapsodia
Seix Barral
96 pàgines
16,50 euros







So here I am, in the middle way, having had twenty years–
Twenty years largely wasted, the years of
l'entre deux guerres
Trying to learn to use words...
T. S. Eliot


Se ha desencuadernado por la mitad mi vida,
como el pienso del alba se desploma en los sauces:
tiene el tacto de cuero de la noche dormida
y el corazón de hierro del pajar de la sombra.
Todo irreal: la caja de las estalactitas,
catedral de salitre con el serrín del alba,
cuando lo que viví se convierte en metáfora
y en mis manos el dije de tus nalgas es oro.
Maleza: yo he vivido de la luz de malezas,
la blonda del pasado del color del percal,
la rueda de los aires del agua de la noche
y el castillo de agujas de tus ojos de hada
que ha sellado los ojos de la torre de plomo.
Años ambiguos, años de entrecruzarme a solas
con la esgrima nocturna del zigzag de los astros,
años sin ver tus ojos en el armario a oscuras,
la caoba del aire despeinado en sus horcas.
En la laguna estigia de mi cruel juventud
era el Leteo el río de mis adolescencias,
porque cabe por siempre demorar el pasado
para no repetirse en la noche cromada.
Yo entregué el pedernal de mi vida en tus manos:
una bomba incendiaria en un pomo de flores,
una imagen de arcilla que ha cuajado en la lava.
El arquitrabe rojo que sustenta las noches
vive en la hoguera de tus nalgas rosa;
el arquitrabe negro de la luz
ha flechado los aires de tu cuerpo.
Y así viví: en la noria de un Prater de puntilla,
en el cielo de otoño: Up in the air, carátulas,
el plató de la luna desmochada en el viento.
Así viví: en un parque de atracciones
desafectado ya, como un guante vacío.

diumenge, 23 de gener de 2011

Gemma Gorga: dos poemes inèdits

Gemma Gorga
Va néixer a Barcelona el 1968 i és professora universitària. Autora dels poemaris Ocellania (1997), El desordre de les mans (2003), Instruments òptics (2005) i Llibre dels minuts (2006), està escrivint el cinquè treball, que durà per títol Mur, i del qual avancem la publicació de dos poemes.


AROMÀTIQUES

Així com desapareix
un insecte
en els túnels de l’estiu

fascinat potser
per la radiació cobalt
de l’olor de la farigola

(una constel·lació
de llumetes il·lusòries
que algú balanceja
de dreta a esquerra
ben al fons de la retina
de l’espècie)

exactament així
la mirada es va quedant buida
de nosaltres

i a soles.


POBLE SEC

No era l’àvia
qui perdia la memòria,
era la memòria qui progressivament
perdia l’àvia,
qui l’anava insignificant, encongint
sota la lent còncava del fred,
i ella tan quieta i plana
rere els porticons del balcó,
cinquanta metres quadrats
per a un insecte de tendresa,
ales malmeses, si encara ales,
esperant que algú li obrís aviat
la finestra
o el poema.

dijous, 20 de gener de 2011

Valentí Puig: novetat editorial

Valentí Puig
Altes valls
Proa
82 pàgines
15,50 euros







JUSTOS

El fair play és cosa d'antics tennistes, de bany diari,
llegir premsa assossegada i no aixecar la veu al casinet.
Ser just és cosa de virtut, d'Aristòtil i no de Nietzsche,
comprendre la natura humana i destriar el bé del mal.
Siguem homes justos fins i tot si ens pot perjudicar.
Siguem homes justos, llarga cadena del ser, gent
que sotmet els instints, gent que fa plat i no tria.

diumenge, 16 de gener de 2011

Maria Wallace: novetat editorial

Maria Wallace
La segona ombra / Second shadow
L'Albí
144 pàgines
16 euros

L'autora catalanoirlandesa dóna a conèixer per primera vegada a Catalunya, en edició bilingüe, la seva poesia escrita en anglès.



WHAT MATISSE CALLED ME

Naked but for a loin cloth,
I sit on eastern rug
amid burgundy tints,
burnt almond,
cornflower and olivine.
The master places
a lone pot plant beside me,
at my feet a bowl with four
bitter-bright lemons.

He works fast.
Black strokes to outline,
colour to complete his creation,
which he calls:
Decorative Figure
on an Ornamental Background
.
A female figure
to fill a space, his space.

I posed in the name of art,
he said.
It never occurred to him
otherwise.


COM MATISSE M'ANOMENÀ

Nua, amb sols un tros de falderet,
sec en una catifa oriental
enmig de vermells foscos,
ametlla torrada,
capblau i verd oliva.
El mestre col·loca
una sola planta al meu costat,
als peus una fruitera amb quatre
llimones aspres i lluminoses.

Treballa de pressa.
Pinzellades negres pels contorns,
acaba amb color la seva creació,
que anomena:
Figura decorativa
en un fons ornamental
.
Un cos de dona
per emplenar un espai, el seu espai.

Vaig fer-li de model, en nom de l'art,
digué.
Mai no s'imaginà que podria haver sigut
per alguna altra raó.

dijous, 13 de gener de 2011

Àngels Gregori: novetat editorial

Àngels Gregori
New York, Nabokov & Bicicletes
Bromera
64 pàgines
14,50 euros







GARE D'AUSTERLITZ

Un viatge comença quan comences
a pensar amb qui voldries fer-lo.
Amb qui t'agradaria despertar-te,
en la cabina d'un tren o al seu muscle a l'avió.
Fa uns anys vam començar un viatge
que anava des del sofà de casa fins a la Gare d'Austerlitz.

Però un viatge no s'acaba quan tornes,
sinó quan ja no tornem alhora.

diumenge, 9 de gener de 2011

Sebastià Perelló: un poema inèdit

Sebastià Perelló
Escriptor mallorquí (Costitx, 1963), ha conreat la narrativa curta, la novel·la i més recentment la poesia (Percaceries, del 2010, és l'última obra que ha publicat). El següent poema forma part d'un nou recull de versos que veurà la llum enguany.


Quedes a l’escapça.
Lluny d’osques. Cerques el pas, fer la mossa
on has d’encloure el mot bandejat,
com un que para lloses.

Però saps com s’encomana el desfici.
Només la punyida.
Aquí has de revenir.
Aquesta manera de poquejar
en la deriva.
Perquè no basta alçar la veu per desllorigar
l’oficiant, has de fer servir la fura
que desorienta, desordir el laberint
embardissat i en haver perdut l’alè,
esquinçar-te en la nuesa.

dijous, 6 de gener de 2011

Michelangelo Buonarroti: novetat editorial

Michelangelo Buonarroti
Sol, jo, cremant a l'ombra
Traducció de Miquel Desclot
Edicions Vitel·la
280 pàgines
26 euros







235

Un home en una dona, o doncs un déu
en els seus llavis parla,
i jo, per escoltar-la,
m'he fet tal que mai més no seré meu.
Bé em crec, ja que en manlleu
de mi ella em prenia,
fora de mi, de mi ser apiadat;
tan sobre desig lleu
el seu rostre m'atia
que sols veig mort en tota altra beutat.
Oh dona que a temps grat
meneu les ànimes per aigua i foc,
feu que a mi ja no torni gens ni poc.

(11-13. Oh dona que, a través de les llàgrimes i el foc, dueu les ànimes a la felicitat, feu que jo ja no torni a mi mateix.)