Teresa Colom Poeta nascuda a la Seu d'Urgell el 1973 i de nacionalitat andorrana, ha publicat Com mesos de juny (2001), La temperatura d'uns llavis (2002), Elegies del final conegut (2005) i On tot és vidre (2009). Des que es va estrenar el gener del 2010, ha estat interpretant 32 vidres, espectacle poètico-teatral a partir de textos extrets dels seus llibres i peces inèdites en què el tema de les esperances i les decepcions de la vida quotidiana ocupa el lloc central. Amb caràcter itinerant, l'obra es desplaça ara a l'Espai Brossa de Barcelona, amb representacions entre els dies 2 i 6 de març.
Dels següents poemes de l'autora, els dos primers estan inclosos al muntatge.
Foto Arturo Carné
FOC
la meva mare es preguntava per la mort
mentre esquarterava un pollastre
jo que no passava dels fogons li vaig dir
“sentiràs el mateix que ell”
ara tinc la seva edat
i m’inquieta tant el foc com la caixa
només quan penso com abans que m’eduquessin
trobo absurda la por de la clausura i de les flames
MIRALLS
he passat massa estona mirant per la finestra
i ara les finestres són miralls
aprendre a encaixar no et fa més forta
ets el mateix descompost
però quan furguen no veuen si et toquen
TOMBA
quan s’està en pau la tomba fa pessigolles
i al riure el mort s’encongeix en un acte reflex
el cap toca la tapa es fon amb la terra
tot és alè de riure que s’evapora
el mal queda s’escola pel mort fins l’espinada
podreix el cul de la caixa arrels embasten les vèrtebres
tot és cabdell cruixent d’arrels satisfetes
i el taüt el cel
DOS ULLS
es desprendran els pensaments de l’estança
dels objectes
retornaran als seus dos ulls
aquell que mai va estar en el cos
i aquell que en el cos eren dos
perquè no ens encantéssim amb els angles morts
quan els dos ulls es tanquin retornaran al seu ull
ser ulls els impedia veure’l
Entrades
