Lucia Pietrelli: dos poemes inèdits

Lucia Pietrelli
Escriptora italiana nascuda el 1984, conrea la poesia i la prosa en italià, català i castellà. És autora dels poemaris Fúria (2010), Violacions (2011) i Vertical (2011).
Els següents poemes pertanyen al llibre inèdit Esquelet, premiat amb el Recull de Poesia 2012 i pendent de publicació.



ANATOMIA VII

El foc
contra el mercuri del cos.

Els vius
es descobreixen
en la falta
de fred constant.

Que el teu coll
no es vincli,
que la foguera
que la fi
que el cotó de sucre
el color
el teixit
la culpa.

Qui tindrà més por?

Tens un penjat
a l'esquena
i no el plores.
Li acarono el pit
quan passegem
asimètrics.
No plou, ni plora.
El penjat
es bressola
al ritme dels teus mots
negre
com un pètal
xuclat.
Tens una natura morta
a l'esquena
i no ho saps.
Li llepo
les extremitats
i no en rebutja la humitat.

Que el teu vestit
no conegui la putrefacció,
que el badall
que la boca del forn
que les glàndules
que el cercle
l'adob, el pou,
el diccionari.

Qui t'anunciarà la duplicitat?
Et revelaran que som tres?
Qui t'explicarà
per què mai no tens fred?

Els morts
protegeixen
les esquenes dels ganivets,
el pas, del passat.

Beso els ulls
del penjat
i creus
que et busco
les costelles, que no accepto
l'absència de les ales,
de la cua,
els pèls.

Mires endavant
amb un somriure
obert de 34 dents.
Em quedo darrere.
I el penjat
cruix
contra la ventada
les síl·labes repartides:
calls i solitud.


ANATOMIA IX

Som nus
al relleu de l'aire,
al so del guix.

(Jo creia tenir un gest
a les mans, jo creia
badar les cames
d'unes estisores
i no fer-me mai
doblegar)

Perquè som vells
al sanglot del llit,
a l'olor de la paret.

(Jo creia engendrar una sitja
als ulls, jo creia
foradar l'aigua
que omple la llenya
i no fer-me mai
cremar)

Sí que ens hem avesat
a la pastura del temps,
a la digestió del renou.

(Jo creia modelar una muralla
als dits, jo creia
gravar el mapa
que dirigeix els sentits
i no fer-me mai
mutilar)

Però encara som nous
al joc del rapte

i la creença
ja no ens cap
dins les vèrtebres
del vers.

Quim Español: novetat editorial

Quim Español
Nadir i altres nits
Edicions de 1984
80 pàgines
12,50 euros







TERRA ÀRIDA

En algun lloc la terra és un jardí amagat
de vida vegetal immoderada,
on la quietud davalla lentament
com davalla la fosca a l'hora baixa,
i els animals del vespre, estàtics, miren
embriagats pel poliol i el bàlsam,
i arreu on vas se senten els efluvis
del lliri de Florència, la menta i l'herba blava.

Mes la nostra heretat és una terra estèril.
El vent hi bela entre les branques aspres
com un anyell perdut quan ve el capvespre
i murmureja entre les herbes altes
d'una saba alcaloide que pertorba.
És terra d'escurçons i de pissarra
on l'herba de la sang creix invisible,
emboscada entre el fenc i la boscana.

Evocant el jardí que no hem vist mai,
caminem per la terra devastada.

Flavia Company: novetat editorial

Flavia Company

Volver antes que ir
Eugenio Cano Editor
88 pàgines
13 euros







(FRAGMENT)

Claro, voy a sacar fotos y las voy a ir guardando
en un hard disk externo que con el tiempo
se va a quemar a causa de una subida de tensión
eléctrica o arterial,
voy a comprar cosas inútiles para colocar en las estanterías
y acumular polvo y tirarlas por fin
antes de trasladarme
: de empezar a ser otra o volver a ser la misma,
de descubrir que no puedo deshacerme de nada
aunque quiera y por eso
hay que elegir cada recuerdo,
no permitir que ocurra cualquier cosa
: lo que una vez fue es para siempre.
Tengo serias dudas sobre los hechos que guardaría
si volviese a empezar
: quizás el chancho azul y su desaparición,
a manos de mis progenitores,
hasta el día de hoy, en que una mujer de labios rojos
como el pelo de Van Gogh en mi cabeza,
me contó que escribía un libro
de dos relatos
con ese nombre de alcancía
: ¿para ahorrar qué?,
habría tenido que preguntarle,
pero le dije otras cosas,
le conté lo que pasó,
todo desde el principio
y me escuchó con los ojos,
como hace la gente que mira lo que le hablan,
y ahora sabe que mis padres antes de secuestrarme
me robaron todas las monedas
para comprarse una casa
con una azotea donde yo anduve en bicicleta
y aprendí a mirar las estrellas
acostada en una manta vieja
sin saber que muy pronto el cielo iba a ser otro
y la casa un souvenir
del viaje breve que es la infancia. (...)

Marcel Riera: novetat editorial

Marcel Riera
Llum d'Irlanda
Proa
98 pàgines
16 euros







LES ÀNIMES ALLIBERADES (JOYCE SEGONS PROUST)

Ho sento jo també en el fons del meu cor:
com és de raonable la cèltica creença
segons la qual les ànimes dels éssers que hem perdut
a vegades s'amaguen, bé en un animal,
bé en un vegetal o fins i tot en coses
sense vida. I arriba un dia en què passem
prop d'un arbre i entrem de sobte en possessió
de qui les empresona. Aleshores les ànimes
s'estremeixen i ens criden i l'encanteri es trenca
si les gosem conèixer: en ser alliberades,
han derrotat la mort i ja poden de nou
viure al nostre costat. Aquest és el present
del meu país, així és com la meva Irlanda
cada dia reneix: lluny de mi, dintre meu.

Aquest vespre la neu cau damunt les teulades
de Dublín, implacable, i travessa la llum
dels fanals dels carrers –ja prou esmorteïda–,
i s'amuntega al terra engelabrit i tomba
sobre el temps i les pàgines i els records, sobre tot
allò que es bellugava i que ara no existeix.

Teresa Colom: novetat editorial

Teresa Colom
La meva mare es preguntava per la mort
Pagès Editors
124 pàgines
14 euros







ROSES

el venedor pakistanès ofereix roses tristes
els clients del restaurant li giren la cara i interposen la mà
l'home de camisa blanca cabell negre i pell llunyana
els destorba
entra en un bar de copes on els combinats estoven les parelles
i ven sis roses
roses captaires que accepten la voluntat
les cuines tanquen els aparcaments es buiden
recolzat a la persiana d'un local encara tebi
llisca fins a la vorera
la lluna tampoc duu monedes
i en el silenci de la matinada
espera escoltar les passes d'una parella
que no temi obrir la cartera enmig del Raval
i li compri les darreres roses
abans que morin sense sentir-se flors

Narcís Comadira: novetat editorial

Narcís Comadira
Lent
Edicions 62
80 pàgines
18 euros







CANÇÓ DE BRESSOL

Dorm, dorm, petita meva, pàtria meva,
terra natal, non, non,
que els rossinyols, emmudits, d'un bell bocatge,
ja no canten, i les aigües gemades baixen brutes
dels canigós simbòlics, davant, com se sol dir,
d'una total indiferència.

Dorm, dorm, pàtria meva,
que ara els mitjans de formació de masses
se't mengen, ja ben poc, l'esperit que et quedava,
després de quaranta anys, després de trenta,
d'insídia els primers i, els altres, d'insídia i desídia.

Dorm, dorm, terra natal,
que els teus gestors ineptes, capats per plantar cara,
juguen a no fer res del ridícul poder,
i callen, tapen, dormen la migdiada
dins del badall immens de la mediocritat.

Dorm, dorm, petita meva,
que alcem panxacontents temples a la mentida,
que tots ja som només mentida, tots atents a
la pampalluga obscena i a la buidor perpètua
d'això que en diuen els comunicadors.

Dorm, dorm, pàtria meva,
que els teus mestres que haurien d'ensenyar nens i nenes
s'enfonsen taciturns en la melancolia,
en el més negre mar interior
i el teu futur s'estronca.

Dorm, dorm, petita meva, pàtria meva,
terra natal, non, non,
que se't corromp la llengua per l'analfabetisme
creixent dels seus parlants, pel no-ho-sé-no-m'importa,
pel trist abandonar-se a la facilitat,
per la mandra creixent, que et fan deserta l'ànima.


CADENZA

Dormin amb tu muntanyes, fondalades,
dormi el ramat de pobles i ciutats.
Dormin amb tu les cales refiades,
guardades per altius penya-segats.

Dormin amb tu geleres i tarteres,
arbres del bosc, ginesta i xuclamel.
Dormin amb tu tardors i primaveres,
hiverns i estius, estrelles dalt del cel.


Non, non, petita meva, pàtria meva.
Uns pocs, cada cop menys, terminals, et vetllem.

Sara Bailac: dos poemes inèdits

Sara Bailac
Politòloga i poeta, va néixer a Tàrrega el 1986 i és autora de dos reculls de poesia: Inventari d'afectes perduts (2007) i Vénen turbulències (2010). Té el web www.sarabailac.cat/.




AGULLES DE CAP

Tu escurçaves pantalons i jo feia vestits desfilats a les nines. Ens agafaves les manetes dels vuit anys per ensenyar-nos a fer bufandes amb dues agulles i un cabdell de llana. No està tan malament, menties, a cada forat que traïa la paciència que ens oferies.

Aquell balanceig ferm però aparentment dolç dels peus no era cap pas d'una coreografia. Era l'anar i venir, a l'hora de berenar, de la màquina de cosir.

AQUÍ DELLÀ

Fabricant de watts i de safranòries, recollidor de caragols, jugador de botifarra, estimador, gran ballador. Estirarem els contrapesos per posar en hora aquest cor que improvisa i que no entén de pentagrames. Ja vaig venint, algú li haurà de posar les piles a aquest cor que no vol creure.

Josep Maria Sala-Valldaura: novetat editorial

Josep Maria Sala-Valldaura
Daltabaix
Pagès Editors
88 pàgines
12 euros

Es publica ara l'original català de Daltabaix que l'any 2010 havia aparegut traduït al francès.




POEMA MESTÍS, AMB EL COMENÇAMENT EMBRUTAT

En cada nau i en cada tren de l'exili,
a cada maleta i a cada farcell
que la nit del camí de muntanya
o el fosc oneig de l'aigua que ajunta les costes
amaguen de les cel·les del crit i el silenci,
la lògica del món plora i quequeja,
mulla i arruga els llençols i l'amor.

Car les fronteres són reixes
que el vent dels mots travessa invisible,
rabent, ple d'enyors i dolences,
bé calen viatgers d'ulls foscos o clars
carregats amb paraules senzilles
i alguna veu estrangera que digui
“m'agraden els arbres”,
“mon pare era blanc i ma mare era negra”,
si totes les pells bateguen de por
amb el fred que esgarrifa la pell de la terra,
si totes fremeixen de joia amb el tacte del sol.

Xènia Dyakonova: tres poemes inèdits

Xènia Dyakonova
Nascuda a Sant Petersburg el 1985, és autora de tres poemaris en rus, ha publicat poemes i articles en català en diverses revistes, ha exercit de traductora i actualment imparteix classes de literatura. Viu a Barcelona.

1

En tot l'edifici de correus, no hi cabia un paquet tan gran com el que m'havien enviat. Estava lligat i relligat per totes bandes: vaig trigar ben bé 10 minuts a desfer-lo. No portava l'adreça del remitent, i a dintre hi vaig trobar una peixera enorme, amb una nota adjunta sense puntuar, que deia: “Pica el vidre sisplau perquè volem estar segurs que Déu realment és a fora és a dir a prop”.

2

No pas l'esperit de Shakespeare, ni l'ombra de Shakespeare, ni tan sols els versos de Shakespeare, sinó Shakespeare mateix se m'ha ficat al moll de l'os i no sé com fer-lo fora. Sota el pit esquerre, ara hi tinc una caterva de reis, bufons i paraules incomprensibles de l'anglès antic. Però el pitjor de tot és que avui a la matinada m'ha despertat el personatge shakespearià més petit, aquell de qui ningú, ni ell mateix, no en recorda el nom, i m'ha dit que si jo no l'immortalitzava, faria que em pengessin immediatament, sense ni tan sols consultar-ho a la reina d'Anglaterra.

3

Demà ja no recordaràs qui jugava a la ruleta russa a dins del teu cap.

Demà ja no sabràs si el teu cor bulímic havia sopat fantasies o remor- diments, abans que s'adormís al compàs de la gotera.

Demà, potser, el matí et dirà Llàtzer, i tindrà raó.

Avui, però, la teva memòria ha fet tantes faltes d'ortografia que l'has castigat: haurà de reproduir cent vegades un sol nom, o cent mil vegades, fins que perdi el sentit al compàs de la gotera.

Àngels Gregori i Teresa Pascual: novetat editorial

Àngels Gregori i Teresa Pascual
Herències
Perifèric Edicions
72 pàgines
12 euros







ET GUARDE UN LLOC

Et guarde el lloc
i pose la jaqueta
doblada a la cadira.
Alce la vista
com temps abans al cine
per sobre les butaques
mentre feia una senya.

Et guarde el lloc
i sé que ara ell
em guarda la memòria
del gesmil, de la calç,
de bugies de cera,
de les ratlles dels mobles
de railite, del fred
humit de cada hivern...
el lloc des d'on la vista
se'n torna cap enrere,
se'n puja inevitable
cap a l'habitació,
cap als dos llits iguals,
baixa per les escales
com abans per la nit
amb la barana a fosques
i remunta les files
d'un passadís estret
per a indicar un lloc
que guardava com ara
que he posat la jaqueta
a la cadira buida.


GUARDA'M EL LLOC

Em guardes el lloc i ara sé que aquest espai
també em guarda la memòria del primer record.
La dels avis i la dels pares i la que sempre
em torna en forma de pregunta:
Te'n recordes, Àngels?

Adam Zagajewski: novetat editorial

Adam Zagajewski
Mano invisible
Traducció de Xavier Farré
Acantilado
96 pàgines
15 euros






NUBE

Los poetas construyen una casa para nosotros, pero ellos
mismos no pueden vivir en ella
(Norwid en un asilo, Hölderlin en una torre).

Al alba hay niebla sobre el bosque,
un viaje, la ronca llamada del gallo,
hospitales cerrados, confusas señales.

Al mediodía nos sentamos en un café de la plaza,
observamos el azul del cielo
y la pantalla azul del portátil;

un avión escribe un manifiesto de aviadores
con una letra blanca, clara,
perfectamente legible para los présbitas.

El azul es el color que de buen grado
promete grandes acontecimientos,
y después ya sólo espera, espera.

Se acerca una nube plomiza,
las palomas aterradas alzan el vuelo
torpemente en el aire.

En oscuras calles y plazas
se congregan la tormenta y el granizo,
y no obstante la luz no muere.

Los poetas, invisibles como los mineros,
escondidos en las excavaciones,
construyen una casa para nosotros:

levantan altas habitaciones
con ventanas venecianas,
fantásticos palacios,

pero ellos mismos no pueden
vivir en ellas:

Norwid en un asilo, Hölderlin en la torre;
un piloto solitario de avión de reacción
tararea una canción de cuna: “Despiértate, Tierra”.

Laia Noguera i Clofent: novetat editorial

Laia Noguera i Clofent
Caure
Edicions 62
88 pàgines
16 euros







CAURE (FRAGMENT)

Jo no camino.
És la terra que em camina.
Em caminen les alzines.
Els líquens i les pedres em caminen.
Em caminen els ocells.

Em camina tot el cel sobre l'esquena,
sobre el cap.
Em camina sota els peus,
sota el cor i la mirada.
I jo no sóc.

Jo no sóc res.
Sóc la fulla,
l'ombra petita de la fulla,
la mica d'airet que fimbreja
dintre l'ombra petita de la fulla.

Jo no camino.
No camino ni parlo,
perquè és ella la que parla:
la terra que em camina per damunt
de tot el que em penso que sóc.

Adam Zagajewski: avanç editorial

Adam Zagajewski
Poeta, novel·lista i assagista polonès nascut a la ciutat de Lviv (actualment Ucraïna) el 1945, es va exiliar del seu país el 1984 a París i posteriorment als Estats Units. La seva poesia ha estat força traduïda al castellà, així com també al català (Terra del foc, 2004).
L'editorial Acantilado té previst publicar els propers dies, traduït al castellà per Xavier Farré, el llibre Mano invisible.


27 DE ENERO

Un día helado. Un sol frío. Un blanco aliento.
Pero aquel viernes no estábamos seguros
de qué teníamos que celebrar y qué lamentar,
porque se conmemoraba a la vez
el Día en Memoria de las Víctimas del Holocausto
y el solemne aniversario de Mozart.
Nuestra memoria no sabía qué hacer.
Nuestra imaginación estaba perdida.
La vela en el alféizar lloraba
(nos pidieron que encendiéramos velas),
pero de los altavoces llegaba la música tranquila
del joven Mozart, rococó,
la época de las pelucas argentadas, y no de los cabellos grises
que conocimos en Auschwitz,
época de grandes vestidos, y no de la desnudez,
de la esperanza, y no de la desesperación.
Nuestra memoria no sabía qué hacer,
la imaginación se perdía en conjeturas.

Jordi Roig: tres poemes inèdits

Jordi Roig
Escriptor nascut a la Palma de Cervelló el 1957, ha publicat recentment la seva primera novel·la, La noia d'aire blau (2011). Com a poeta és autor de cinc reculls, l'últim dels quals és Després del tacte, del 2010.


EN PAU

He arribat a la conclusió
que és millor tenir les portes obertes.
I no ho entenc,
sempre he procurat guardar el fusell
amb clau
i estalviar-me explicacions.

De totes maneres, crec,
que tu, això, ja ho sabies.


EL MEU SECRET

Camino de puntetes,
vorejant el sòcol.
Desafio la mort
i reso tres parenostres.
Has fregat.
El terra és ple de salvavides.

No m'atreveixo a despertar-vos.
Un sol moviment en fals
i descobriríeu què faig abans de viure.


SOROLL DE DINS

Avui tocava fer examen de consciència.

I tu em tornes a dir
que cal que em gasti els somnis
abans no s'abaixi el seu valor,
que no tinc cap més alternativa.

Que si vull fer servir més excuses
caldrà que em busqui un altre confident.
Que no s'hi val la mística de l'experiència.

Entres a l'habitació i endolles no sé què
per sota la porta.

Què fa que no t'escolti?

Deu ser l'aspiradora que s'ha engegat
o tu que t'acostes de puntetes
per fer-me tastar la pols del silenci.
O tot alhora.

Ramon Ramon: novetat editorial

Ramon Ramon
Simfonia per a un estat de coma
Perifèric Edicions
88 pàgines
12 euros







“On és l'amor? On no es troba en perill?
Queda París? No té malsons Petrarca?
Casasses diu: 'L'amor és Déu en barca.'
Déu sap nadar quan se li ofega un fill?

Cavall que es mor, l'amor és un renill.
Diluviant, li caleu foc a l'arca,
sou bestiar, ferro roent us marca,
sense el banyam no us reflecteix l'espill.”

Guillaume Apollinaire: novetat editorial

Guillaume Apollinaire
Zona y otros poemas de la ciudad
y el corazón
Traducció de Xoán Abeleira
Bartleby Editores
240 pàgines
17 euros





LAZOS

Cuerdas hechas de gritos

Sonidos de campanas atravesando Europa
Siglos ahorcados

Raíles que enlazáis todas las naciones
Apenas somos dos o acaso tres los hombres
Libres de ataduras
Démonos la mano

Violenta lluvia que peina las humaredas
Cuerdas

Cuerdas trenzadas
Cables submarinos
Torres de Babel convertidas en puentes
Arañas-Arquitectas
Todos los amantes ligados por un único lazo

Otros lazos más tenues
Blancos rayos de luz
Cuerda y Acuerdo

Solo escribo para exaltar
Mis sentidos queridos sentidos
Enemigos del recuerdo
Enemigos del deseo
Enemigos del pesar
Enemigos de las lágrimas
Enemigos de todo lo que amo todavía

Susanna Rafart: novetat editorial

Susanna Rafart
En la profunda onada
Curbet Edicions
80 pàgines
15 euros







El bosc era una pedra. S'esbalaïa el cingle
de sostenir un casal glaçat en el silenci.
Els tristos arbres contenien l'aire
i apregonaven l'ombra per no mostrar l'enigma
d'aquell cim manllevat: porxos de fusta,
vidres trencats, un enllosat modern,
i un garatge tancat sobre el paisatge extrem,
on un home dictava els seus capricis.

El bosc com una pedra enfonya el seu alè,
l'home preveu el benestar, la lluita,
i la fulla que es trenca del poder,
però els arbres no suporten el deliri,
pedrosos, perseveren en la mort,
la mort dels vius que en aquest abandó
la justa traça de l'oblit advera.

El bosc és una pedra que reté
la sang dels homes, que no ha de ser presa,
la sang dels troncs, si un jardiner no enganya
mans belles que serveixen innoble dictador.
El bosc és una pedra.
El bosc sencer com una pedra
els llucs minora a la desfeta atent.
El bosc del seu silenci en fa la lleva
i el falcillot només s'acobla en l'aire
per no covar en malsons les seves cries.

Novalis: novetat editorial

Novalis
Poemas tardíos
Traducció d'Antonio Pau
Linteo
188 pàgines
16 euros






CUANDO CIFRAS Y FIGURAS

Cuando cifras y figuras dejen de ser
las claves de toda criatura,
cuando aquellos que al cantar o besarse
sepan más que los sabios más profundos,
cuando vuelva al mundo la libertad de nuevo,
vuelva el mundo a ser mundo otra vez,
cuando al fin las luces y las sombras se fundan
y juntas se conviertan en claridad perfecta,
cuando en versos y en cuentos
estén los verdaderos relatos del mundo,
entonces una sola palabra secreta
desterrará las discordancias de la tierra entera.

Amadeu Vidal i Bonafont: dos poemes inèdits

Amadeu Vidal i Bonafont

Va néixer a Barcelona el 1973, i compagina la professió d'enginyer de boscos amb la creació literària. És autor d'una prolífica obra poètica que comprèn tretze llibres, l'últim dels quals és Projeccions (2010).
Els següents poemes pertanyen al seu nou treball, Juny, guardonat amb el premi Màrius Torres 2011 i que d'aquí a pocs mesos veurà la llum.


NOCTURN

La lluna contempla el pas d'una ambulància
per l'asfalt inert, un cos entre dos mons,
seda embolicada amb paper de vidre.
Ara fa llum, ara no, ara fa llum, ara no.
Ara és a les fosques perquè el cicle de la sirena
també inclou la tenebra. Ara il·lumina els marges
perquè el cicle de la sirena inclou l'esperança.
Com una ruleta russa,
d'esquena a la nit, quan intueixis la claror,
digues prou.


INTERLUDI NOCTURN

Has somiat que et robaven el xumet.
I plores, malgrat que amb veu amorosa
t'explico que el tens aquí al costat,
vora el coixí. No em creus,
i brames més fort i jo no t'enganyo
i no sé què farem en aquesta hora intempestiva
quan a tots els canals de la tele
venen gemecs de plaer industrial,
allargaments de penis sense intervenció quirúrgica,
maneres miraculoses d'aprimar-se,
cartes astrals i pitonisses analfabetes
que ens espien i no ens veuen
a través de la seva bola de cristall impostora.
Només el teu plor és natural, autèntic,
inestroncable. Només tu podries aturar-lo.

David Castillo: novetat editorial

David Castillo
Doble zero
Proa
88 pàgines
16,50 euros







PREGÀRIES DESATESES

Ho saps?
Quinze anys matinant per a empreses
de què ni els amos ja no recorden els noms,
tres anys en llibertat provisional,
una col·lecció de carícies de la policia
–amb un bon cop al pòmul al bar de Via Laietana–,
vint-i-vuit detencions per motius diversos,
quaranta anys de paz
i trenta de cloroform,
un tret al genoll
i amors que no es van perpetuar,
infinites borratxeres
amb el seu nombre corresponent de ressaques,
cançons i promeses desateses,
un cor que batega massa ràpid
i impaciència a l'engròs,
pregàries cap al creador de les mosques
i infinites tones d'avorriment.
Tot un currículum abans d'aterrar en tu,
que m'allunyes dels carrerons foscos de la ment,
que m'incites, m'acaricies i jeus en mi,
sense irradiar fermesa.

Xavier Farré: dos poemes inèdits

Xavier Farré
Nascut a l'Espluga de Francolí el 1971 i resident a Cracòvia, ha publicat quatre llibres de poesia i ha traduït autors polonesos i eslovens. Porta el blog http://xavierfarreabcd.blogspot.com/ on dóna a conèixer poetes de les zones eslaves de l'Europa Central, principalment.
Els poemes publicats aquí arrenquen de fotografies d'Abel Murcia, a qui va dedicat el cicle.

A L'ESPERA DE LA LLUM

Els batents oberts en les finestres tallades
per baix, només unes escletxes que reben,
expectants, la inundació de la llum, un bany
que s'escampa pel terra marmori amb vetes
com vasos capil·lars que alimenten el cos,
aquesta entrada enmig de la penombra
vençuda. Les cadires enyoren el tacte,
el frec a una distància prudencial.
O els peus que pugen per explicar
històries de mons llunyans, de llums
que s'infiltren per les escletxes. De batents
que s'obren i es tanquen com un gest
d'agraïment. Tots com davant d'un foc
que s'ha anat apagant, un testarral
que a penes ja escalfa. S'ha d'atiar,
atiar les brases d'aquest estantís matí,
atiar la sang del món, el broll de vida
en la font de la llum, atiar el marbre
i la fusta de les cadires, atiar l'espera
de segons, minuts, anys en la penombra.
Atiar els vidres a l'espera de la llum.
I observar la definició dels objectes,
els perfils, les formes. Els marges
que la llum imposa per crear-nos vius.


CAMÍ DE LA LLUM NEGRA

Llambordes que indiquen un camí, un destí
absent, que es perd en la proximitat, com un colze
tocat sense voler, com el tacte de la roba, la col·lisió
dels colors, de les teles, a la recerca de temperatura.

Un fil d'aigua, la pluja no ha arribat a tots els racons,
o és la galleda que ha ruixat tot el camí, per indicar
una direcció. Una fletxa escapçada, com un ganivet
sense esmolar. El dolor no s'endinsa en la pedra.

Un negre mat i un negre brillant, l'aigua que banya
el negre. La divisió de l'immens tauler, impossible
marcar les caselles de la xarranca. Una exactitud
en què l'ordre es multiplica en les passes absents.

Recorrem el camí, tu i jo, en la bifurcació del raig,
en el trencament de l'ordre pensat que s'esquerda
en l'aigua. S'escola i es perd on la imaginació intenta
resseguir el camí de la llum negra, el reflex brillant.

Lluís Calvo: novetat editorial

Lluís Calvo
Estiula
Labreu Edicions
120 pàgines
13 euros

Una llengua obre infinits llenguatges. És comunal i oberta. La fórmula de l'equació encara no resolta. I és, alhora, com el silici: mai no apareix en estat pur.

Del Puig Ferriol a l'últim confí de l'univers només hi ha un pensament. La llum és massa lenta, no trobeu?

El nostre verb sempre és transitiu. Només Déu –que tot ho és en ell mateix– té el privilegi, incògnit, de ser intransitiu.

Les formes de la intel·ligència són infinites. L'home n'és, tan sols, una de les múltiples configuracions.

Algun dia l'espai més allunyat no resistirà el pensament. Ni el buf de l'ànima. L'univers serà, llavors, un microestat, una petita república de llum i pols i cendres.

Deixa anar la pedra, que caigui fins al fons. Però, ara i aquí, que s'enlairi i busqui el cel. Car qui les coneix, les lleis pròpies del poema?

La natura de l'esbarzer –de la vinca, la viola i la genciana– també és humana. Això, no cal dir-ho, també s'esdevé a l'inrevés.

Tot l'univers tendeix a la vida. Però triga molt.

Un poema sols pot celebrar la seva desaparició. Llavors s'haurà acomplert, definitivament, la pau.

Ernest Farrés Junyent: novetat editorial

Ernest Farrés Junyent
Blitzkrieg
Meteora
80 pàgines
14 euros







RES NO ÉS U

Les societat pures no existeixen.
Amb uns paràmetres que es debiliten,
els Estats purs o ideals no existeixen,
com no existeixen les nacions pures.
Potser sí que existiren, i potser
vas ser bo, o potser no. Les llengües pures
no existeixen i les identitats
culturals, ètiques, religioses
que, com tot, han sorgit perquè es barregen,
presenten multiplicitat de caires.
Amb gran sorpresa per part de tothom,
les nostres diferències es deixen
de pensar com llarg temps van ser pensades.
Els annexionismes europeus
donen pas a l'expansió per via
de les incorporacions. Els canvis
petits van acompanyats d'altres canvis
més grossos que ens agafen indefensos.
Els discursos polítics s'articulen
a base d'estratègies, idees,
oblits i abstraccions alienígenes.
L'homogeneïtat desapareix
de la nostra representació
de la realitat. La joventut
sí que és pura, és després que s'esgavella.

Wallace Stevens: novetat editorial

Wallace Stevens
Ideas de orden
Traducció de Daniel Aguirre
Lumen
176 pàgines
20,90 euros






EL LECTOR

Toda la noche me pasé sentado leyendo un libro,
sentado leyendo como si fuera un libro
de páginas sombrías.

Era otoño y caían estrellas
cubriendo las ajadas formas
que se agazapaban a la luz de la luna.

Ninguna lámpara ardía conforme yo leía
que una voz mascullaba: “Toda cosa
recae en el frío,

hasta las almizcleñas muscadinas,
los melones, las peras bermellón
del deshojado jardín”.

Las páginas sombrías no llevaban impreso nada
excepto un rastro de ardientes estrellas
en el gélido cielo.

Joan Perelló: novetat editorial

Joan Perelló
Inventari d'omissions
El Gall Editor
64 pàgines
12 euros

Capbaix, atordit, esperes encara trobar-te i desxifrar els enigmes. Saps que tot és una mentida i encara cerques, o dubtes. Mira't a la lluna. Tot és com una vella nostàlgia de canteranos i vànoves. Els edredons que hauria pogut pintar Van Gogh dins el desordre d'una cambra amb distorsions. Llums tènues. Tot és quasi una fosca. Cossos deformes mirant la lluna d'un vidre que s'esquinça i entela cada pic que li passen un pedaç d'ombres. Les dogues de l'envelliment. Badalls a l'horitzó. Esquerdes als ossos. El declivi, com unes ungles mal tallades.

Francesc Bombí-Vilaseca: quatre poemes inèdits

Francesc Bombí-Vilaseca

Poeta i periodista nascut a Barcelona el 1975, els següents poemes pertanyen a un llibre inèdit que duu per títol Fever on the rocks. Shivers / Fiebre con hielo. Escalofríos / Febre amb gel. Esgarips, un singular treball trilingüe compost per poemes-mirall en anglès, castellà i català que semblen traduccions els uns dels altres però que de fet són poemes germans diferents entre si. L'origen de la seva escriptura va ser, fa temps, una exposició sobre la desaparició de cases al Raval barceloní.


1

She was the moon.
She was the tides.
She was the waves.
She was the sea.

*

La luna,
la marea,
las olas,
el mar.

*

Ella i la lluna,
ella i la marea,
ella i les ones,
ella i la mar...

Ella.


2

We kept asking for the last drink.
We left. We saw the dawn
as small, as young,
as it really is.

*

Pedimos una última copa.
Nos fuimos. El amanecer
volvió a ser pequeño y grandioso,
tal como lo recordábamos
de niños.

*

La darrera copa.
L'última.
A l'alba

vam recordar un dia de quan érem petits.


3

I have never ever had
a double bass.
It's just me & my pen
& my pen & I.

*

Nunca tuve
un contrabajo.
Yo y mi pluma,
yo y mi pluma y yo.

*

No he tingut mai
cap contrabaix.
Només tinc una ploma,
i la meva ploma em té a mi.


4

Then, I walked out and saw you.
You were seen by me.
Me was seeing you.
OK, I saw you.
I ran for my life.

*

Salí y te vi.
Fuiste vista por mí.
Estaba mirándote.
Te miraba.
Vale, te vi.
Corrí. Huí. Salté. Escapé.
Me derrumbé. Llovió. Pasó tiempo.
Algo sucedió.
Salvé mi vida.

*

Vaig sortir, et vaig veure.
Em vas veure.
Et mirava.
T'estava mirant.
Vaig arrencar a córrer, fugir, saltar, escapar,
vaig caure sota la pluja.

Em vas salvar.

Àlex Susanna: novetat editorial

Àlex Susanna
Promiscuïtat
Proa
120 pàgines
16,50 euros







PROMISCUÏTAT

Durant molts anys
has tingut la biblioteca
perfectament
ordenada per gèneres,
llengües i moviments,
essent la poesia
el més aviciat,
l'anglosaxona
la més freqüentada,
i els post-romàntics
els preferits.

Als cinquanta, però,
te'n fas una de nova
molt més compacta,
en què gèneres, llengües
i moviments conviuen
de manera promíscua,
com si entre ells no hi hagués
ja gaires diferències,
sinó el gust creixent
d'anar-se barrejant.