Marcel Riera: novetat editorial

Marcel Riera
Llum d'Irlanda
Proa
98 pàgines
16 euros







LES ÀNIMES ALLIBERADES (JOYCE SEGONS PROUST)

Ho sento jo també en el fons del meu cor:
com és de raonable la cèltica creença
segons la qual les ànimes dels éssers que hem perdut
a vegades s'amaguen, bé en un animal,
bé en un vegetal o fins i tot en coses
sense vida. I arriba un dia en què passem
prop d'un arbre i entrem de sobte en possessió
de qui les empresona. Aleshores les ànimes
s'estremeixen i ens criden i l'encanteri es trenca
si les gosem conèixer: en ser alliberades,
han derrotat la mort i ja poden de nou
viure al nostre costat. Aquest és el present
del meu país, així és com la meva Irlanda
cada dia reneix: lluny de mi, dintre meu.

Aquest vespre la neu cau damunt les teulades
de Dublín, implacable, i travessa la llum
dels fanals dels carrers –ja prou esmorteïda–,
i s'amuntega al terra engelabrit i tomba
sobre el temps i les pàgines i els records, sobre tot
allò que es bellugava i que ara no existeix.

Teresa Colom: novetat editorial

Teresa Colom
La meva mare es preguntava per la mort
Pagès Editors
124 pàgines
14 euros







ROSES

el venedor pakistanès ofereix roses tristes
els clients del restaurant li giren la cara i interposen la mà
l'home de camisa blanca cabell negre i pell llunyana
els destorba
entra en un bar de copes on els combinats estoven les parelles
i ven sis roses
roses captaires que accepten la voluntat
les cuines tanquen els aparcaments es buiden
recolzat a la persiana d'un local encara tebi
llisca fins a la vorera
la lluna tampoc duu monedes
i en el silenci de la matinada
espera escoltar les passes d'una parella
que no temi obrir la cartera enmig del Raval
i li compri les darreres roses
abans que morin sense sentir-se flors

Narcís Comadira: novetat editorial

Narcís Comadira
Lent
Edicions 62
80 pàgines
18 euros







CANÇÓ DE BRESSOL

Dorm, dorm, petita meva, pàtria meva,
terra natal, non, non,
que els rossinyols, emmudits, d'un bell bocatge,
ja no canten, i les aigües gemades baixen brutes
dels canigós simbòlics, davant, com se sol dir,
d'una total indiferència.

Dorm, dorm, pàtria meva,
que ara els mitjans de formació de masses
se't mengen, ja ben poc, l'esperit que et quedava,
després de quaranta anys, després de trenta,
d'insídia els primers i, els altres, d'insídia i desídia.

Dorm, dorm, terra natal,
que els teus gestors ineptes, capats per plantar cara,
juguen a no fer res del ridícul poder,
i callen, tapen, dormen la migdiada
dins del badall immens de la mediocritat.

Dorm, dorm, petita meva,
que alcem panxacontents temples a la mentida,
que tots ja som només mentida, tots atents a
la pampalluga obscena i a la buidor perpètua
d'això que en diuen els comunicadors.

Dorm, dorm, pàtria meva,
que els teus mestres que haurien d'ensenyar nens i nenes
s'enfonsen taciturns en la melancolia,
en el més negre mar interior
i el teu futur s'estronca.

Dorm, dorm, petita meva, pàtria meva,
terra natal, non, non,
que se't corromp la llengua per l'analfabetisme
creixent dels seus parlants, pel no-ho-sé-no-m'importa,
pel trist abandonar-se a la facilitat,
per la mandra creixent, que et fan deserta l'ànima.


CADENZA

Dormin amb tu muntanyes, fondalades,
dormi el ramat de pobles i ciutats.
Dormin amb tu les cales refiades,
guardades per altius penya-segats.

Dormin amb tu geleres i tarteres,
arbres del bosc, ginesta i xuclamel.
Dormin amb tu tardors i primaveres,
hiverns i estius, estrelles dalt del cel.


Non, non, petita meva, pàtria meva.
Uns pocs, cada cop menys, terminals, et vetllem.

Sara Bailac: dos poemes inèdits

Sara Bailac
Politòloga i poeta, va néixer a Tàrrega el 1986 i és autora de dos reculls de poesia: Inventari d'afectes perduts (2007) i Vénen turbulències (2010). Té el web www.sarabailac.cat/.




AGULLES DE CAP

Tu escurçaves pantalons i jo feia vestits desfilats a les nines. Ens agafaves les manetes dels vuit anys per ensenyar-nos a fer bufandes amb dues agulles i un cabdell de llana. No està tan malament, menties, a cada forat que traïa la paciència que ens oferies.

Aquell balanceig ferm però aparentment dolç dels peus no era cap pas d'una coreografia. Era l'anar i venir, a l'hora de berenar, de la màquina de cosir.

AQUÍ DELLÀ

Fabricant de watts i de safranòries, recollidor de caragols, jugador de botifarra, estimador, gran ballador. Estirarem els contrapesos per posar en hora aquest cor que improvisa i que no entén de pentagrames. Ja vaig venint, algú li haurà de posar les piles a aquest cor que no vol creure.

Josep Maria Sala-Valldaura: novetat editorial

Josep Maria Sala-Valldaura
Daltabaix
Pagès Editors
88 pàgines
12 euros

Es publica ara l'original català de Daltabaix que l'any 2010 havia aparegut traduït al francès.




POEMA MESTÍS, AMB EL COMENÇAMENT EMBRUTAT

En cada nau i en cada tren de l'exili,
a cada maleta i a cada farcell
que la nit del camí de muntanya
o el fosc oneig de l'aigua que ajunta les costes
amaguen de les cel·les del crit i el silenci,
la lògica del món plora i quequeja,
mulla i arruga els llençols i l'amor.

Car les fronteres són reixes
que el vent dels mots travessa invisible,
rabent, ple d'enyors i dolences,
bé calen viatgers d'ulls foscos o clars
carregats amb paraules senzilles
i alguna veu estrangera que digui
“m'agraden els arbres”,
“mon pare era blanc i ma mare era negra”,
si totes les pells bateguen de por
amb el fred que esgarrifa la pell de la terra,
si totes fremeixen de joia amb el tacte del sol.