Joan Margarit: novetat editorial

Joan Margarit
No era lluny ni difícil
Proa
112 pàgines
15 euros







L'ORIGEN DE LA TRAGÈDIA

Déu, que és el més brutal de tots els mites,
no em salvaria ni de mi mateix,
perquè és un carreró sense sortida:
atribuint-li sentiments es perd
el misteri, la seva única força.
Me l'imagino com un cementiri
de cotxes, el de Déu. Restes, carcasses,
un escampall de peces metafísiques.
Els mites són aquesta claredat
rere la qual tanquem tot el que és fosc.
Vénen d'algun profund error de la memòria.
Viure, al cap i a la fi, és buscar consol.
Buscar-lo en el dolor de les paraules.
En la música grisa de la pluja.
En aquest tedi militar del vent.
En el cel sense oxigen del passat.
No era lluny ni difícil. No era més
que aquest poema èpic sense èpica.
Nietzsche s'equivocava:
som més forts quan els mites són més febles.

Marilyn Monroe: novetat editorial

Marilyn Monroe

Fragmentos

Traducció de Ramón Buenaventura

Seix Barral

272 pàgines

28 euros

Recopilació de notes personals, cartes i poemes inèdits de l'actriu nord-americana.

Dejé mi casa de madera verde sin pulir –
un sofá de terciopelo azul con el que sigo soñando
Un arbusto oscuro y resplandeciente justo a la izquierda de la puerta.
Al final del camino crujidos diversos cuando mi muñeca
en su cochecito pasaba por encima de las grietas – “Nos iremos lejos”.

Los prados son enormes la tierra (será) dura
para mi espalda. La hierba tocaba
el azul y nubes aún blancas cambiaban la forma
de un anciano por la de un perro sonriente con las orejas desplegadas

Mira –
los prados se extienden – están tocando el cielo
Dejamos nuestros contornos sobre la hierba aplastada
morirá más pronto porque estamos aquí – ¿habrá
crecido alguna otra cosa?

No llores muñeca no llores
Te tengo en brazos y te mezo hasta que te duermes.
chist chist sólo estaba fingiendo que soy (era)
tu madre que murió.

Te alimentaré del arbusto oscuro y resplandeciente
justo a la izquierda de la puerta.

Iban L. Llop: dos poemes inèdits

Iban L. Llop
Nascut a Borriana el 1975, exerceix de professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Sàsser. Crònica de Calàbria (2009) és el seu últim poemari publicat. Els següents poemes formen part del treball inèdit Batalles de Sardenya.


VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

El sol de les 15:23
d'un dilluns 13 de febrer,
la CV 183
que no reconec si no és
en les torres de Petromed.
Ventruts camions carregant
terra, els horts per vendre encara,
alqueries ací i allà,
palmeres esclatant en l'aire
com si fóra un dia de festa.
I tu i jo tan contents, visca València, visca!
Recorde la vida, el mural
de Vicent Andrés Estellés.


GIORGIO CAPRONI

Io e' compagni eravam vecchi e tardi
quando venimmo a quella foce stretta
Dante, Inferno, XXVI

Atordits, empesos
per la capitulació
o la derrota,
en lenta corrua
recordàveu dies o nits
de perdicions i de maniobres.
Perseguits per la basarda
de les canonades, del vostre cant
que en lenta agonia
començava a esvair-se.
Lentament esperàveu
el plany del vent entre les branques
despullades, el periple
de cada floc de neu abans de caure,
la victòria d'un cel
que havia de cloure's sobre vosaltres.

Mary Jo Bang: novetat editorial

Mary Jo Bang
Elegía
Traducció de Jaime Priede
Bartleby Editores
136 pàgines
13 euros






“EN ORDEN” SIGNIFICA ASEADO Y NO EL PRÓXIMO

La noche estaba próxima. En algún punto
del tren se disolvía el exterior
y ella estaba sentada muy cerca de sí misma en un asiento.
Un asiento de vinilo con tonos grises y azules
y huellas del ocupante anterior. La oscura otra
que había intentado tan arduamente reanimar y fracasó
estaba mirándola fijamente por la espalda

a través de la mugre y el cristal sucio.
Son mis huellas, pensó,
mis pies Mary Jo en zapatos estilo Mary Janes.
Hecha de partes, partes que anulaban la noción de total
plenitud. El absurdo camino se había borrado
y ese momento estaba en su interior.
El cuerpo enterrado en el tiempo.

Tiempo, lista cambiante de números.
Dormir era una utópica fantasía
en la que deseaba caer.
Un ojo en la ventana, en el destino.
Sintiéndolo, pero sin verlo. Fuera había ausencia
y presencia. Fuera estaban en fila
todas las cosas que recordaba.

Ricard Creus: novetat editorial

Ricard Creus
Ahir d'amor i avui encara
Meteora
112 pàgines
14 euros







QUAN JO ESTAVA SOL

Quan jo estava sol
vaig trobar un cabell teu,
un cabell de no-res
llarg i fi i transparent
que sabia que no era dels meus,
un cabell de no-res
d'aquests d'ara
que no tenen ja el color
de quan ens vam conèixer.

Quan jo estava sol
vaig trobar un pensament,
un pensament de no-res
d'aquells nascuts en diàleg amb tu
que sabia que no era ben meu,
pensament de no-res
d'aquells nostres
que si no te'ls dic a tu
no cal que ningú els sàpiga.

Kirmen Uribe: novetat editorial

Kirmen Uribe

Mentrestant agafa'm la mà

Traducció de Jon Elordi i Laia Noguera

Proa

192 pàgines

15,50 euros

NO ES POT DIR

No es pot dir Llibertat, no es pot dir Igualtat,
no es pot dir Fraternitat, no es pot.
Ni arbre, ni riu, ni cor.
S'ha oblidat la llei antiga.

Una riuada s'ha endut el pont entre les paraules i les coses.
No es pot anomenar mort allò que el tirà considera decisió.
No es pot dir quan ens manca una persona,
quan ens dessagna el record més petit.

La llengua és imperfecta, els signes s'han gastat
com rodes de molí, de tant utilitzar-los. Per això,

no es pot dir Amor, no es pot dir Bellesa,
no es pot dir Solidaritat, no es pot.
Ni arbre, ni riu, ni cor.
S'ha oblidat la llei antiga.

Però quan sento que dius “amor meu”
he de reconèixer que tinc esgarrifances
tant si és veritat com si és mentida.