Anne Sexton: novetat editorial

Anne Sexton
Com ella. Poemes escollits (1960-1965)
Traducció de Montserrat Abelló
Proa
312 pàgines
23,50 euros






RELACIONAR-SE AMB ÀNGELS

Estava cansada de ser una dona,
cansada de culleres i de pots,
cansada de la meva boca i els meus pits,
cansada de cosmètics i de sedes.
Encara hi havia homes a la meva taula,
asseguts al voltant del bol que els oferia.
El bol era ple de raïm porpra
i les mosques hi rondaven atretes pel perfum
i fins i tot el pare va venir amb el seu os blanc.
Però jo estava farta del gènere de les coses.

Anit vaig tenir un somni
i li vaig dir...
“Tu n'ets la resposta.
Sobreviuràs al meu marit i al meu pare.”
En aquell somni hi havia una ciutat feta amb cadenes
on Joana fou executada vestida d'home
i la natura dels àngels no tenia explicació,
no n'hi havia dos de la mateixa mena,
un amb nas, un amb l'orella a la mà,
un mastegant una estrella, atent a la seva òrbita,
cada un com un poema obeint-se a si mateix,
fent les funcions de Déu,
una gent a part.

“Tu n'ets la resposta”,
vaig dir, i vaig entrar,
i em vaig ajeure damunt les portes de la ciutat.
Aleshores em van lligar amb les cadenes
i vaig perdre el meu gènere i el meu aspecte final.
Adam era a la meva esquerra
i Eva a la meva dreta,
ambdós del tot inconsistents amb el món de la raó.
Entrellaçàrem els braços
i cavalcàrem sota el sol.
Jo ja no era una dona,
ni una cosa ni l'altra.

Oh, filles de Jerusalem,
el rei m'ha dut a la seva cambra.
Sóc negra i sóc bonica.
M'han obert i despullat.
No tinc ni braços ni cames.
Sóc tota d'una sola pell com un peix.
Sóc tan poc una dona
com Crist era un home.

(febrer de 1963)

David Escamilla: novetat editorial

David Escamilla
Elogi de la veritat
Pagès Editors
100 pàgines
12 euros







CONSCIÈNCIA

La gent fa veure que no se n'adona,
però hi ha tardes plujoses de diumenge
on tot sembla tornar a començar de nou
i una poderosa consciència de llum
colpeja contra les portes de bronze
de la nostra provisional, melangiosa
i freda ànima estripada
per tants viatges impossibles
i pel munt d'utopies que encara dormen polsoses
als remots calaixos del demà.

Robert Duncan: novetat editorial

Robert Duncan
Tensar el arco y otros poemas. Antología poética (1939-1987)
Traducció de Marta López-Luaces
Bartleby Editores
392 pàgines
19 euros





SOY UN HOMBRE SUMAMENTE CARNAL

Soy un hombre sumamente carnal y veo
en tu cuerpo lo que conmueve mi espíritu.
Y mi espíritu es íntimo de la mano,
íntimo del pecho y del corazón,
íntimo de los labios separados
que podrían buscar el consuelo
en tus labios.

Recíbeme; un cuerpo desgastado y cálido soy.
Soy más que nada fuego carnal, y anhelo
que tu cuerpo alimente de nuevo mi llama.
Te abrazaría y me nombraría
nuevamente en tu piel.

El verde de la rama de un eucalipto
colgado en las distancias del aire.
Les terraces au clair de la lune
jugaban en el orbe del mediodía, en el área
azul e iluminada por la luz del sol por donde
nos movíamos:
la japonaiserie de la bahía
y de las islas en la neblina humeante
parecería llevar una sutil impresión
distinta y solitaria del diseño de la razón
y haciendo señas insinuantes de un amor
en cuyos días como golondrinas volaron
uno por uno, desde el bosquecillo opaco del corazón
para trazar con su vuelo los lineamientos de la verdad.
Te hablé e intenté decirte
busco el descanso del cuerpo en el estado de gracia.

Oh debería haberme arrodillado en el suelo
y llorado;
Me debería haber rendido a la fe del cuerpo
y arrodillado,
suplicante de la buena hora que vino
y se fue
una sombra luminosa en la sangre.

He hecho mi promesa en la carne, y veo
en ti el dorado pacto del cuerpo.
Y el espíritu es íntimo de tu cuerpo,
íntimo de tu pecho y labios.
Pretendo de ti ese sacramento carnal,
el testamento de fe del amante
en cuyo cuerpo liberaremos
la inmortalidad del espíritu.

Ven a mí, oscuro espíritu inquisidor,
moras en el umbral de mis pensamientos.
Este anhelo es una eternidad inmensa
en lo que nuestros desperdicios cuestionan las mentiras,
y nosotros, en el limbo del amor incorpóreo,
miramos fijamente los cuerpos que negamos.

Soy el más carnal de los fuegos.
Te abrazaría en esa llama,
y deberemos mentir atrayendo entonces el descanso
y mirar fijamente, nos miraremos fijamente uno al otro en esa hora
cuando recién creados uno en el otro
quedemos suspendidos como la música humeante en el aire.

Maram al-Masri: novetat editorial

Maram al-Masri
Et miro
Traducció de Jaume Pont i François-Michel Durazzo i amb la col·laboració de l'autora
Pagès Editors
224 pàgines
15 euros





El seu pit sentirà el pes
de la respiració d'una dona.

I el seu llit serà massa estret,
amb la paret al davant
i ella al darrere.

I els seus peus es queixaran
del poc espai que tenen.

Ella no tardarà gaire a anar-se'n.
Aleshores ell estirarà els braços
i obrirà el calaix del seu cos.

Aleshores, només aleshores, s'adonarà
que la paret continua davant seu
i que darrere
sols resta l'abisme
del buit deixat per una dona...

Anna Aguilar-Amat: un poema inèdit

Anna Aguilar-Amat
Poeta i professora universitària (Barcelona, 1962), és autora dels reculls Trànsit entre dos vols (2000), Música i escorbut (2002), Petrolier (2003), Jocs de l'oca (2006) i, aparegut a principis d'aquest any, Càrrega de color.
Teoria de la coalescència és un poema nou escrit al marge del seu darrer llibre.



TEORIA DE LA COALESCÈNCIA

No és suficient amb la condensació perquè es desencadeni el
mecanisme de la pluja. Hi ha d'haver el creixement de les gotes
d'aigua.
Quan dues gotes de pluja s'ajunten se’n diu coalescència. I no és fàcil:
una gota ha de ser més grossa que l'altra i han d'estar sotmeses a un
moviment oblic com d’algú que escombra.
Alguns dies em desperto i tinc el cap acarat a moltes cruïlles. El
cervell és al punt mig i les cruïlles generen una mena d'estrella de 3
dimensions.
És massa tard per tornar a començar? Vull tornar a començar o només
lliscar? Cal que cerqui un lloc calent, o que segueixi corrent? Fa
molt fred i encenc el foc.
No pensis, no pensis... només fes coses petites: encén el misto,
acosta’l, espera que es despertin els fills...
Del llatí coalescere, créixer conjuntament, la coalescència son dues
parts d'una ferida que s'ajunten per fer una cicatriu.
Cerques la paraula perquè les paraules (justes o injustes, certes o
falses) són allò que sobreviu a l'experiència viscuda.
Sobreviure i tornar a treure fulles, com un arbre després d'un
incendi. I això es diu resiliència.
Les paraules són el que recordem, però també la seva absència.
L'absència d'una paraula és com la marca d'una sabata sobre el fang.
Els homes parlen de dones com si fossin restaurants. S'hi valora el
servei, la decoració, la matèria primera, l'elaboració dels plats i el
sabor. I sobretot la crítica.
Les dones parlen dels homes com si fossin supermercats. Està a prop de
casa, t'ho pugen al pis, les ofertes.
Coalescència màgica de les gotes de mercuri quan es fusionen. Natura i
cultura, intel·lecte i cos, raó i passió. El termòmetre s'havia
trencat.
Jo he estat Eva i Lilith, i he estat la batalla entre Eva i Lilith, i
ara ja no tinc nom i em persegueix la supervivència.
L'amo és qui arrisca la seva vida en el combat, mentre que l'esclau és
qui es deixa sotmetre per conservar-la. Però, i si sotmetre's és més
arriscat que combatre?
I si és una traducció, per què no pot semblar que és una traducció?

Rodolfo Häsler: dos poemes inèdits

Rodolfo Häsler
Nascut a Santiago de Cuba el 1958, viu a Barcelona des dels deu anys, on treballa com a traductor de l'alemany. Ha publicat sis llibres de poesia, l'últim dels quals, Cabeza de ébano (2007), ha estat traduït a l'italià, macedònic, francès, portuguès i alemany.
Publiquem un parell de poemes d'una sèrie de catorze escrita recentment i titulada Diario de la urraca (cuaderno paulista).


DIARIO DE LA URRACA (CUADERNO PAULISTA)
(FRAGMENT)

en la fisura húmeda del suelo
arrastra su animal capas de polvo
brilla su mano
al escribir su flor
Soledad Fariña


Página uno: lunes. La urraca lúcida

Tengo una urraca que todo lo mira.
Aunque huidiza, ahí está, quizá un azar,
tira de la hebra, un deslizamiento al caer
sobre un montoncito de hierba de Ibirapuera.
En territorio agreste, lejos de mantener la calma
la urraca se manifiesta, insiste en un vuelo sin laberinto,
atraviesa el éter y anula el deseo yéndose por el costado,
se esfuma por el mejor lugar, su juicio en la fronda.
Repite un salto que es una línea, y abarca más,
embauca temprano a su adiestrador.
Celebran ambos la vez, bordea el refrán
siempre a punto de perder la ocasión,
hurgando en tierra mansa, sobre hojas húmedas,
un hondo sentimiento de abandono.


Página dos: martes

La palabra urraca: la leo en el espejo.
Un liso corte en el cristal ¿qué te propone?
La imagen se va por la ranura del azogue
y corre a una boca de metro, destino Jabaquara.
La sombra estatutaria de los predios lima el cristalino,
no descubre nada, sólo extrañeza y dolor.
El graznido de un pájaro,
y un día, quizá hoy, puede que mañana, nublado,
cesa su intención ante el ritmo del universo.

Jaume Pomar: novetat editorial

Jaume Pomar
Llibre de l'Exili

El Gall Editor

64 pàgines

12 euros







AQUELL RACÓ DEL PARADÍS

Quan vaig sortir del Paradís Perdut
el sol mirava enllà cels i muntanyes.
L'inconegut, nuvolada fent ganyes
de teranyina, em gelà el cor eixut.

Però, voraç i càndid, el menut
afany de viure investigava manyes
per defugir recances, les estranyes
maneres d'evitar un deure retut.

Tot s'acabava el jorn del refilet
d'un rossinyol audaç que segellava
la porta del jardí de Mosafat.

Saig de la mort, el cant cridava: “Admet
aquest vaivé del món, o amb força cava
un solc de vida al vent, desesperat”.

Josep Fàbrega i Selva: novetat editorial

Josep Fàbrega i Selva
Ingènuament protocol·lari
Viena Edicions
88 pàgines
10,80 euros







IDEOGRAMA

Inevitablement, sóc ocellot
d'urpes d'estany, esquerp i becarrut.
La lluna en quart minvant és el gresol
on esclofollo el temps. Duc ombra als ulls
i camino descalç sobre els rostolls;
parlo sec i escarit, somio ensurts,
rosego amb descurança cada mot
i tinc els llavis corsecats i eixuts;
al buc del costellam hi amago un cor
esquifit i balmat; més cap al sud
la baluerna inútil del tripot,
després vénen les anques i ve el cul
i encara més avall, el penjaroll.
Tot plegat amanit amb poca llum
i rematat amb dos bons enzadors.
Per no haver de pensar m'he fet un nus
cervell endins: això em sembla que és tot.
Cal dir un xic més: no tinc pas aixopluc
ni per a l'esperança ni l'enyor.

Aquest: malcarat, orb, tronat, vençut...
no sé si el coneixeu, aquest sóc jo.

Thomas Bernhard: novetat editorial

Thomas Bernhard

Sota el ferro de la lluna

Traducció de Ramon Farrés

Lleonard Muntaner Editor

84 pàgines

12 euros

L'any és com l'any de fa mil anys,
portem la gerra i colpegem l'esquena de la vaca,
passem la falç i no sabem res de l'hivern,
bevem most i no sabem res,
aviat ens hauran oblidat
i els versos es desfan com neu davant la casa.

L'any és com l'any de fa mil anys,
mirem el bosc com si fos l'estable del món,
mentim i trenem cistells per a les pomes i les peres,
dormim mentre les nostres sabates brutes
es fan malbé a la porta de casa.

L'any és com l'any de fa mil anys,
no sabem res,
no sabem res de la catàstrofe,
de les ciutats enfonsades, del corrent en què els cavalls
i els homes s'han negat.

Juan Ramón Jiménez: novetat editorial

Juan Ramón Jiménez
Arte menor
Linteo
380 pàgines
25 euros







ABRIL

Se vistió la nieve
de vagos carmines.
¿Me quieres?, me dijo.
¡Te quiero!, le dije.

Me besó la boca
con un beso inmenso.
Abril vino al mundo
y yo quedé muerto.

M. Rosa Font: novetat editorial

M. Rosa Font
Un lloc a l'ombra
Proa
90 pàgines
16,50 euros







VERMELL

Ara tot és vermell:
mentre caminem sota el sol
les nostres boques són vermelles
i s'obren al desig. Desig del cos
estès damunt la sorra,
desig de l'ombra incandescent que fuig:
sobrevola les ones i reposa.
Són vermells els sexes, les mans
que s'esgarrapen,
les cicatrius del mar als colzes,
els braços de la llum als teus cabells.
És vermella la pell, ho és el teu ventre
clavat a la llongada, els teus glutis de roca,
la teva veu.
I quan la lluna caigui sobre el mar,
seran vermells els nostres cossos:
una taca de foc enmig del blanc.

Clive Wilmer: novetat editorial

Clive Wilmer
El misterio de las cosas
Traducció de Misael Ruiz Albarracín
Vaso Roto
148 pàgines
18 euros






EN LA BIBLIOTECA

Tú con tu libro. Yo, incapaz de leer,
imagino que me confundo con tus palabras
mientras que tú, la mano en el pelo o acariciándote el cuello,
sigues, no obstante, leyendo.

Ya que no contestas a mis cartas ni a mis llamadas
y no me saludas por la calle, escribiré a la luna
o, si no, a la imagen que guardo de ti en mi mente,
tan complaciente conmigo.

En cualquier caso, te defiendes mirando,
ceñuda, tu libro por miedo a que te toque;
pero allí estoy yo, entre las palabras, deseando ser,
como ellas, leído dentro de ti.

T. S. Eliot: novetat editorial

T. S. Eliot
Prufrock i altres observacions
Traducció de Marc Masdeu
Labreu Edicions
80 pàgines
13 euros






LA FIGLIA CHE PIANGE

Oh, com et recordaré donzella...

Puja al replà més alt de l'escala–
recolza't en una àmfora del jardí–
teixeix, teixeix la llum del sol al teu cabell–
abraça les flors amb sorpresa adolorida–
tira-les a terra i gira't
amb un ressentiment fugitiu als ulls:
però teixeix, teixeix la llum del sol al teu cabell.

Així hauria fet que ell marxés,
així hauria fet que ella es quedés i s'afligís,
així ell hauria marxat
com l'ànima deixa el cos esquinçat i masegat,
com la ment abandona el cos que ha fet servir.
Jo trobaria
alguna manera incomparablement lleu i traçuda,
alguna manera que els dos entenguéssim,
senzilla i deslleial com un somriure i una encaixada.

Ella es va apartar, però amb el temps de tardor
va obligar la meva imaginació molts dies,
molts dies i moltes hores:
el cabell pels seus braços i els seus braços plens de flors.
I em pregunto com haurien estat junts!
M'hauria perdut un gest i una positura.
A vegades, aquestes reflexions encara astoren
la tèrbola mitjanit i el repòs del migdia.

Ernest Farrés: novetat editorial

Ernest Farrés

Els efectes imprevisibles dels camps magnètics

Labreu Edicions

72 pàgines

13 euros

EL POEMA DELS AMORS IMPOSSIBLES

És tan trist,
un poema
dels amors
impossibles,
que em negava
a afrontar-lo.
Desentendre-me’n
era a tots
els nivells
una màxima
efectista,
però el dret
al silenci
no em servia
de consol.

El poema
al·ludit
meditava
sobre grosses
veritats
perquè en són,
en efecte,
d’impossibles,
milions
d’amors pròdigs
en paràlisis
o tan simples
com un bany
matutí.
No ens serà
mai permès
de comprendre-ho.
Amors trets
d’un mal pas
a la vora
de piscines
sense gota
d’aigua, amors
amb un nombre
variat
d’alegries
contingudes,
amors tàcits
entre amants
incapaços
de llegir-se
els contractes
que subscriuen.

Amb els anys
transformem
les històries
personals
que ens marcaren
en monyons
sense cotna.
Res no aviven
els amors
quan es frustren,
ni tan sols
el raïm
que s’escorre.

El poema
dels amors
impossibles
no portava
mala sort,
només feia
un camí
que emetia
tensions
sexuals
no resoltes.

T. S. Eliot: avanç editorial

T. S. Eliot
Poeta, dramaturg i crític britànic d'origen nord-americà (Saint Louis, 1888-Londres, 1965), guardonat amb el premi Nobel l'any 1948, ha estat una de les veus poètiques més trencadores i influents de les lletres en llengua anglesa del segle XX. Autor d'obres mestres com La terra eixorca (1922) o Quatre quartets (1943), es va donar a conèixer el 1917 amb el recull Prufrock i altres observacions.
És a punt d'aparèixer la primera traducció al català d'aquest conjunt de poemes, a cura de Marc Masdeu, que Labreu Edicions té previst posar a la venda el 14 de març.


LA CANÇÓ D'AMOR DE J. ALFRED PRUFROCK (FRAGMENT)

Si cregués que responc a la pregunta
d'algú que pugui tornar mai al món,
la veu que et parla fóra veu difunta.
Mes com que mai d'aquest fondal pregon
no ha sortit cap vivent, dono la cara
sens témer que la infàmia em taqui el front.

Anem llavors, tu i jo,
quan el vespre s'estén contra el cel
com un pacient anestesiat sobre la taula;
anem, per certs carrers mig deserts,
els murmurants recers
de nits inquietes en hotels barats d'una nit
i restaurants de serradures amb closques d'ostres:
carrers que segueixen com una discussió tediosa
amb intenció insidiosa
de portar-nos a una pregunta aclaparadora...
Ah, no preguntis, “Què és això?”
Anem a fer la nostra visita.

A l'habitació les dones van i vénen
parlant de Miquel Àngel.

La boira groga que es frega el llom als vidres de les finestres,
el fum groc que es frega el morro als vidres de les finestres,
va posar la llengua als racons del vespre,
va demorar-se als bassals quiets damunt dels embornals,
va deixar que li caigués al llom el sutge que cau de les xemeneies,
va relliscar per la terrassa, va fer un salt sobtat,
i, veient que era una suau nit d'octubre,
va cargolar-se una vegada al voltant de la casa, i s'adormí.

I és clar que hi haurà temps
pel fum groc que rellisca pel carrer
fregant-se el llom contra els vidres de les finestres;
hi haurà temps, hi haurà temps
de preparar una cara per trobar les cares que trobes;
hi haurà temps d'assassinar i de crear,
i temps per a tots els treballs i els dies de les mans
que s'aixequen i deixen caure una pregunta a la teva safata;
temps per a tu i temps per a mi,
i temps encara per a cent indecisions,
i per a cent visions i revisions,
abans de prendre te amb torrades.

A l'habitació les dones van i vénen
parlant de Miquel Àngel. (...)

John Ashbery: novetat editorial

John Ashbery
El juramento de la pista de frontón
Traducció de Julio Mas Alcaraz
Calambur
22 euros
360 pàgines






ROSAS BLANCAS

La peor parte de todo,
la luz blanca del sol sobre el suelo pulido,
se pone en marcha
y entonces la ventana se cerró
y la noche termina y comienza de nuevo.
Su rostro se torna verde, sus ojos son verdes;
en el rincón oscuro suena “The Stars and Stripes Forever”. Trato de
describir para ti,
pero no quieres escuchar, eres como el cisne.
No hay estrellas allí,
no hay barras,
sino el bastón de un ciego hurgando, por muy torpemente que lo haga,
en los rincones más íntimos de la casa.
¡Nada puede ser dañado! ¡Noche y día están comenzando de nuevo!
Así que aparta el libro,
las flores que guardabas para dar a alguien:
sólo la espuma blanca y colosal de la calle tiene alguna importancia,
las nuevas flores blancas que comienzan a brotar ahora.

T. S. Eliot: novetat editorial

T. S. Eliot

Quatre quartets

Traducció d'Àlex Susanna

Viena Edicions

136 pàgines

17,50 euros

Nova versió posada al dia de la traducció catalana publicada el 1984.

BURNT NORTON (FRAGMENT)

I

El temps present i el temps passat
són tots dos potser presents en el temps futur,
i el temps futur contingut en el temps passat.
Si tot temps és eternament present
tot temps és irredimible.
El que podia haver estat és una abstracció
que resta com a possibilitat perpètua
sols en un món d'especulació.
El que podia haver estat i el que ha estat
tendeixen a un sol final, que és sempre present.
Ressonen passos dins la memòria
pel viarany que no vam agafar
cap a la porta que mai no vam obrir
al jardí de roses. Així ressonen els meus mots
en la teva ment.
Per què, però,
remoure les cendres d'un bol ple de pètals de rosa?
No ho sé.
Altres ecos
habiten el jardí. Els seguim?
De pressa, va dir l'ocell, busca'ls, busca'ls
aquí al costat. Enllà de la primera porta,
en el nostre primer món, deixarem que el tord
ens continuï enganyant? En el nostre primer món.
Eren allí, solemnes, invisibles,
movent-se amb calma sobre les fulles seques,
en l'escalf de la tardor, a través de l'aire vibrant,
i l'ocell va cridar, en resposta
a la inoïda música amagada als matolls,
i una llambregada no vista es va creuar, car les roses
tenien tot l'aire de flors que són observades.
Allí s'estaven com els nostres hostes, acceptats i acceptants.
Així doncs, vam avançar tots, segons una pauta formal,
pel vial desert, cap al cercle de boixos,
per abocar-nos a l'estany dessecat.
Sec estany, sec morter, fosques vores,
i l'estany es va omplir d'aigua de la llum del sol,
i els lotus van aparèixer, silenciosament,
la superfície va espurnejar des del cor de la llum
i van quedar rere nostre, reflectint-se en l'estany.
Llavors va passar un núvol, i l'estany es va buidar.
Vés, va dir l'ocell, perquè les fulles eren plenes de nens
esverats que s'amagaven i s'aguantaven el riure.
Vés, va dir l'ocell, vés, vés: als humans
els costa suportar la realitat.
El temps passat i el temps futur,
el que podia haver estat i el que ha estat
tendeixen a un sol final, que és sempre present.

Teresa Colom: quatre poemes inèdits

Teresa Colom
Poeta nascuda a la Seu d'Urgell el 1973 i de nacionalitat andorrana, ha publicat Com mesos de juny (2001), La temperatura d'uns llavis (2002), Elegies del final conegut (2005) i On tot és vidre (2009). Des que es va estrenar el gener del 2010, ha estat interpretant 32 vidres, espectacle poètico-teatral a partir de textos extrets dels seus llibres i peces inèdites en què el tema de les esperances i les decepcions de la vida quotidiana ocupa el lloc central. Amb caràcter itinerant, l'obra es desplaça ara a l'Espai Brossa de Barcelona, amb representacions entre els dies 2 i 6 de març.
Dels següents poemes de l'autora, els dos primers estan inclosos al muntatge.

Foto Arturo Carné


FOC

la meva mare es preguntava per la mort
mentre esquarterava un pollastre
jo que no passava dels fogons li vaig dir
“sentiràs el mateix que ell”
ara tinc la seva edat
i m’inquieta tant el foc com la caixa
només quan penso com abans que m’eduquessin
trobo absurda la por de la clausura i de les flames


MIRALLS

he passat massa estona mirant per la finestra
i ara les finestres són miralls
aprendre a encaixar no et fa més forta
ets el mateix descompost
però quan furguen no veuen si et toquen


TOMBA

quan s’està en pau la tomba fa pessigolles
i al riure el mort s’encongeix en un acte reflex
el cap toca la tapa es fon amb la terra
tot és alè de riure que s’evapora

el mal queda s’escola pel mort fins l’espinada
podreix el cul de la caixa arrels embasten les vèrtebres
tot és cabdell cruixent d’arrels satisfetes
i el taüt el cel


DOS ULLS

es desprendran els pensaments de l’estança
dels objectes
retornaran als seus dos ulls
aquell que mai va estar en el cos
i aquell que en el cos eren dos
perquè no ens encantéssim amb els angles morts
quan els dos ulls es tanquin retornaran al seu ull
ser ulls els impedia veure’l

Susanna Rafart: novetat editorial

Susanna Rafart
L'ocell a la cendra
Labreu Edicions
72 pàgines
12 euros







TERMINI

Al cim on el vertigen ja és amable
penses en càlids mars on desfermar-te,
tocant la seda desigual de l'aigua.
Aquí, però, les bromes són més lentes
i un còdol que s'abisma no és lament.

En la caiguda acuita't: no sabran
l'art amb què vas emprendre un dia el salt,
i sí el tempteig silent a dalt del cingle.

Raó de boira, contemplació.

Pedro Salinas: novetat editorial

Pedro Salinas
Poemas de amor
Lumen
160 pàgines
18,90 euros







Afán
para no separarme
de ti, por tu belleza.

Lucha
por no quedar en donde quieres tú:
aquí, en los alfabetos,
en las auroras, en los labios.

Ansia
de irse dejando atrás
anécdotas, vestidos y caricias,
de llegar,
atravesando todo
lo que en ti cambia,
a lo desnudo y a lo perdurable.

Y mientras siguen
dando vueltas y vueltas, entregándose,
engañándose,
tus rostros, tus caprichos y tus besos,
tus delicias volubles, tus contactos
rápidos con el mundo,
haber llegado yo
al centro puro, inmóvil, de ti misma.
Y verte cómo cambias
–y lo llamas vivir–
en todo, en todo, sí,
menos en mí, donde te sobrevives.

Joan Duran i Ferrer: novetat editorial

Joan Duran i Ferrer
Natural delit
Edicions del Salobre
80 pàgines
12 euros







AL PRINCIPI EXISTIA LA PARAULA.
Era estiu i buscàvem els caus
de formigues amb l'esquer
del pa. Xiu-xiu feia, recordo.
Ara dic que entre llengua i dents
l'aire m'articulava, prenyant,
el primer de tots els significats
que després em serien possibles.
Res d'això, però, seria digne
d'un poema si no hagués llegit
d'uns versos de Pinkhas Sadé
que Déu no parla als homes
sinó amb dues paraules.
I La primera és amor, diu.
D'aquell temps, però, jo només
en recordo el xiu-xiu. O també
que la fi, llavors, era domèstica,
vagament infantil, d'orina
i pols com la matèria d'un déu
pronunciant-me que obrís la mà:
s'hi enfilava l'insecte, bell, sagrat,
cridat a ser pel pa i la paraula,
tant se val si per amor o xiu-xiu,
mentre la carn dels dits, fent tenalla,
discriminava mort i carícia
d'entre dues formes de dir pressió.
La primera és amor, deia el poeta.
I la segona, mort, ens conclou.

Anna Aguilar-Amat: novetat editorial

Anna Aguilar-Amat
Càrrega de color
Meteora
104 pàgines
14 euros







DIRAN

A la manera de Maram al-Masri

Diran que tu m’estimes només
perquè et dono el meu llit i
també les estances del meu cor.
Però jo sé que m’estimes perquè
allà endins, res no és teu, res meu.

Diran que jo t’estimo només
perquè tinc por de la soledat,
però tu saps que són molts els ocells
que visiten els meus dies
i marxen plorant
perquè t’escullo a tu.

Diran que tu m’estimes només
pels luxes que trobes en la meva
companyia, però jo sé com
et criden les cireres de bosc
des del fons del jardí,
vermelles com rubís,
demanant que les miris i les toquis.

Diran que tu i jo som diferents en tot,
mentre els nens que érem
juguen a la xarranca,
s’amaguen rere roques de suro,
fan rius de paper de plata
en un pessebre,
llancen pedres planes que boten damunt l’aigua
...
i riuen.

Pere Gimferrer: novetat editorial

Pere Gimferrer

Rapsodia

Seix Barral

96 pàgines

16,50 euros

So here I am, in the middle way, having had twenty years–
Twenty years largely wasted, the years of l'entre deux guerres–
Trying to learn to use words...
T. S. Eliot

Se ha desencuadernado por la mitad mi vida,
como el pienso del alba se desploma en los sauces:
tiene el tacto de cuero de la noche dormida
y el corazón de hierro del pajar de la sombra.
Todo irreal: la caja de las estalactitas,
catedral de salitre con el serrín del alba,
cuando lo que viví se convierte en metáfora
y en mis manos el dije de tus nalgas es oro.
Maleza: yo he vivido de la luz de malezas,
la blonda del pasado del color del percal,
la rueda de los aires del agua de la noche
y el castillo de agujas de tus ojos de hada
que ha sellado los ojos de la torre de plomo.
Años ambiguos, años de entrecruzarme a solas
con la esgrima nocturna del zigzag de los astros,
años sin ver tus ojos en el armario a oscuras,
la caoba del aire despeinado en sus horcas.
En la laguna estigia de mi cruel juventud
era el Leteo el río de mis adolescencias,
porque cabe por siempre demorar el pasado
para no repetirse en la noche cromada.
Yo entregué el pedernal de mi vida en tus manos:
una bomba incendiaria en un pomo de flores,
una imagen de arcilla que ha cuajado en la lava.
El arquitrabe rojo que sustenta las noches
vive en la hoguera de tus nalgas rosa;
el arquitrabe negro de la luz
ha flechado los aires de tu cuerpo.
Y así viví: en la noria de un Prater de puntilla,
en el cielo de otoño: Up in the air, carátulas,
el plató de la luna desmochada en el viento.
Así viví: en un parque de atracciones
desafectado ya, como un guante vacío.

Gemma Gorga: dos poemes inèdits

Gemma Gorga
Va néixer a Barcelona el 1968 i és professora universitària. Autora dels poemaris Ocellania (1997), El desordre de les mans (2003), Instruments òptics (2005) i Llibre dels minuts (2006), està escrivint el cinquè treball, que durà per títol Mur, i del qual avancem la publicació de dos poemes.

AROMÀTIQUES

Així com desapareix
un insecte
en els túnels de l’estiu

fascinat potser
per la radiació cobalt
de l’olor de la farigola

(una constel·lació
de llumetes il·lusòries
que algú balanceja
de dreta a esquerra
ben al fons de la retina
de l’espècie)

exactament així
la mirada es va quedant buida
de nosaltres

i a soles.


POBLE SEC

No era l’àvia
qui perdia la memòria,
era la memòria qui progressivament
perdia l’àvia,
qui l’anava insignificant, encongint
sota la lent còncava del fred,
i ella tan quieta i plana
rere els porticons del balcó,
cinquanta metres quadrats
per a un insecte de tendresa,
ales malmeses, si encara ales,
esperant que algú li obrís aviat
la finestra
o el poema.

Valentí Puig: novetat editorial

Valentí Puig
Altes valls
Proa
82 pàgines
15,50 euros







JUSTOS

El fair play és cosa d'antics tennistes, de bany diari,
llegir premsa assossegada i no aixecar la veu al casinet.
Ser just és cosa de virtut, d'Aristòtil i no de Nietzsche,
comprendre la natura humana i destriar el bé del mal.
Siguem homes justos fins i tot si ens pot perjudicar.
Siguem homes justos, llarga cadena del ser, gent
que sotmet els instints, gent que fa plat i no tria.

Maria Wallace: novetat editorial

Maria Wallace

La segona ombra / Second shadow

L'Albí

144 pàgines

16 euros

L'autora catalanoirlandesa dóna a conèixer per primera vegada a Catalunya, en edició bilingüe, la seva poesia escrita en anglès.

WHAT MATISSE CALLED ME

Naked but for a loin cloth,
I sit on eastern rug
amid burgundy tints,
burnt almond,
cornflower and olivine.
The master places
a lone pot plant beside me,
at my feet a bowl with four
bitter-bright lemons.

He works fast.
Black strokes to outline,
colour to complete his creation,
which he calls:
Decorative Figure
on an Ornamental Background.
A female figure
to fill a space, his space.

I posed in the name of art,
he said.
It never occurred to him
otherwise.


COM MATISSE M'ANOMENÀ

Nua, amb sols un tros de falderet,
sec en una catifa oriental
enmig de vermells foscos,
ametlla torrada,
capblau i verd oliva.
El mestre col·loca
una sola planta al meu costat,
als peus una fruitera amb quatre
llimones aspres i lluminoses.

Treballa de pressa.
Pinzellades negres pels contorns,
acaba amb color la seva creació,
que anomena:
Figura decorativa
en un fons ornamental.
Un cos de dona
per emplenar un espai, el seu espai.

Vaig fer-li de model, en nom de l'art,
digué.
Mai no s'imaginà que podria haver sigut
per alguna altra raó.

Àngels Gregori: novetat editorial

Àngels Gregori
New York, Nabokov & Bicicletes
Bromera
64 pàgines
14,50 euros







GARE D'AUSTERLITZ

Un viatge comença quan comences
a pensar amb qui voldries fer-lo.
Amb qui t'agradaria despertar-te,
en la cabina d'un tren o al seu muscle a l'avió.
Fa uns anys vam començar un viatge
que anava des del sofà de casa fins a la Gare d'Austerlitz.

Però un viatge no s'acaba quan tornes,
sinó quan ja no tornem alhora.

Sebastià Perelló: un poema inèdit

Sebastià Perelló
Escriptor mallorquí (Costitx, 1963), ha conreat la narrativa curta, la novel·la i més recentment la poesia (Percaceries, del 2010, és l'última obra que ha publicat). El següent poema forma part d'un nou recull de versos que veurà la llum enguany.


Quedes a l’escapça.
Lluny d’osques. Cerques el pas, fer la mossa
on has d’encloure el mot bandejat,
com un que para lloses.

Però saps com s’encomana el desfici.
Només la punyida.
Aquí has de revenir.
Aquesta manera de poquejar
en la deriva.
Perquè no basta alçar la veu per desllorigar
l’oficiant, has de fer servir la fura
que desorienta, desordir el laberint
embardissat i en haver perdut l’alè,
esquinçar-te en la nuesa.

Michelangelo Buonarroti: novetat editorial

Michelangelo Buonarroti
Sol, jo, cremant a l'ombra
Traducció de Miquel Desclot
Edicions Vitel·la
280 pàgines
26 euros






235

Un home en una dona, o doncs un déu
en els seus llavis parla,
i jo, per escoltar-la,
m'he fet tal que mai més no seré meu.
Bé em crec, ja que en manlleu
de mi ella em prenia,
fora de mi, de mi ser apiadat;
tan sobre desig lleu
el seu rostre m'atia
que sols veig mort en tota altra beutat.
Oh dona que a temps grat
meneu les ànimes per aigua i foc,
feu que a mi ja no torni gens ni poc.

(11-13. Oh dona que, a través de les llàgrimes i el foc, dueu les ànimes a la felicitat, feu que jo ja no torni a mi mateix.)

Albert Camus: quatre poemes

Albert Camus
Escriptor i filòsof francès nascut a Algèria (1913-1960), és l'autor de cèlebres novel·les com L'estrany (1942) i La pesta (1947), l'assaig El mite de Sísif (1943) o la peça teatral Cal·lígula. Va rebre el premi Nobel l'any 1957.
D’entre la seva escassa producció lírica destaca el conjunt de proses poètiques a les que va donar el títol de La posterité du soleil. Inicialment havia de ser un llibre escrit a quatre mans per René Char i Albert Camus, tots dos residents provençals vora el Luberon i la Valclusa, acompanyats per les fotografies que Henriette Grindat havia realitzat el 1950 dels paisatges poètics de Char, però el projecte es va allargar i la mort va sorprendre Camus. La posterité du soleil va ser publicat el 1965 en edició de bibliòfil i el 2010 ha estat reeditat per Gallimard.
Traduït ara per primer cop al català per Vinyet Panyella, actualment es troba en curs d’edició. Acabem l'any del cinquantè aniversari de la mort de Camus amb la publicació de quatre poemes i de les traduccions inèdites junt amb les fotografies corresponents.

1

Ici veille, sous des boucliers d’argile tiède, un peuple de rois. L’herbe pousse entre les douces tuiles rondes. L’ennemi est le vent; l’alliée, la pierre.

*

Aquí, sota els escuts d’argila tèbia, vetlla un poble de reis. L’herba empeny entre les dòcils teules rodones. L’enemic és el vent; l’aliada, la pedra.

2

Soirs de Vaucluse, funèbre Provence. Les roseaux bordent des champs de cendres où errent nos propres ombres, privées du lait des jours. Une fois encore, la cigale chante. Une dernière brise murmure dans les herbes. La fierté rend ses armes et apprend à mourir. Le soir est mélodieux.

*

Capvespres de Valclusa, Provença fúnebre. Els canyars voregen els camps de cendres on erren les nostres pròpies ombres, privades de la llet dels dies. La cigala canta una vegada més. Un darrer oreig mormola entre l’herbam. La feresa rendeix armes i aprèn a morir. El vespre és melodiós.

3

D’autres après nous encore recevront sur cette terre le premier soleil, se battront, apprendront l’amour et la mort, consentiront à l’enigme et reviendront chez eux en inconnus. Le don de la vie est adorable.

*

Després de nosaltres, d’altres rebran el primer sol sobre aquesta terra, lluitaran, sabran de l’amor i de la mort, consentiran l’enigma i tornaran a casa seva com a desconeguts. El do de la vida és adorable.

4

Le flot primordial se partage. Sur la pierre, il devient force opaque, huile et sang noir. Mais une fois liberé, il écume dans le soleil. Cède à mon desir!

*

L’onatge primordial es parteix. Sobre la pedra esdevé força opaca, oli i sang fosca. Però un cop alliberat, escumeja al sol. Cedeix al meu desig!

(Traduccions de Vinyet Panyella)

Arthur Rimbaud: novetat editorial

Arthur Rimbaud
El barco ebrio y otros poemas
Traducció de Carmen Morales i Claude Dubois
Nórdica Libros
144 pàgines
29,50 euros

Antologia bilingüe traduïda a partir de la versió de La Pléiade de Gallimard del 2009 i il·lustrada per la pintora Alicia Martínez.


VOCALES

A negro, E blanco, I rojo, U verde, O azul: vocales,
algún día contaré vuestros nacimientos latentes:
A, negro corsé velludo de moscas deslumbrantes
que zumban alrededor de sanguinarias pestilencias,

golfos de sombra; E, candores de vapores y de carpas,
lanzas de dignos glaciares, reyes blancos, temblores de umbelas;
I, púrpuras, sangre escupida, risa de labios hermosos
en cólera o en embriaguez penitente;

U, ciclos, vibraciones divinas de los mares verdosos,
paz de las dehesas sembradas de animales, paz de las arrugas
que la alquimia estampa en las anchas frentes estudiosas;

O, Supremo Clarín lleno de estridencias extrañas,
silencios atravesados por Mundos y por Ángeles:
–¡Oh el Omega, rayo violeta de Sus Ojos!

Mireia Calafell: tres poemes inèdits

Mireia Calafell

Nascuda a Barcelona el 1980, ha publicat dos llibres de poesia, Poètiques del cos l'any 2006 i Costures aquest 2010. Els poemes següents són part del que l'autora va començar a escriure tot just després del darrer recull.

I SI

I si no ens en sortim perquè és massa complicat
pensar per dos després de temps d’estar tan sola.
I si al final arriba quan ja és tard per començar
altra vegada, encara una altra.
I si em desordenes, i si te’m menges,
i si fas que em perdi en el teu cos així,
com ara, com ara que alguna cosa has fet
perquè de sobte em senti cridant-te a cau d’orella
i què, i què si.

2

Only in connection with a body
does a shadow make sense.
Rosemarie Waldrop

És aquest pes subtil damunt del ventre
que s’ha instal·lat sense permís de la consciència,

és aquesta dislocació dels òrgans més interns
que m’exilia de l’ordre i em perd en el viatge,

és aquesta ombra de tu movent-te suaument
que em descorda la pell amb els dits de la memòria,

i em sap estrangera d’allò que creia ser
abans no en féssim dels llençols una bandera.


VEREMA

A l'avi

Sota aquest sol espès de mitja tarda
espera el raïm el rescat de la verema
abans la maduresa no sigui excessiva,
faci malbé el gotim i llavors el taqui.

Cal conèixer el temps de l’advertència
per escoltar la veu gestual dels ceps
quan diuen ja, que arrenqui la col·lecta,
per avançar-se a l’instant en què neix
la màcula i comença a fer-se tard.

Tard, com quan aquell vespre de març
l’oncosi va florir per primer cop
damunt la pell de l’avi, i ell, lent,
quasi inaudible, anà esvaint-se
sota el boscatge d’una macabra
primavera, que el camuflava.

Mireia Vidal-Conte: novetat editorial

Mireia Vidal-Conte
Orlando natural
Labreu Edicions
112 pàgines
14 euros







ORLANDO NATURAL

ocupes dues centúries
mil·lenni milenària
a poc a poc llum a la cara
obres
estens els braços del joc dels nens
diteges el quadre com un nou mètode d'empremtar

–tants i tants anys de vulcanisme–

mil·lenni milenària
aculls possibles adopcions
com per exemple
aquesta estranya mania
d'arrapar-me a un cert tipus d'afecte
com si el meu punt de vista
no fos qüestió de valors
i contingències comunes

–valores certa parquedat en les bèsties–

com llàgrimes a l'esquena
repuntes sorgeixes sutures la pressió d'ulls aliens
com si fossis tu realment
aquell altre punt de vista

Anna Montero: novetat editorial

Anna Montero

Teranyines

Edicions 62

72 pàgines

15 euros







safo

és ací on tot es juga:
en equilibri sobre l'abisme.
la possibilitat d'estavellar-te
traça horitzons infinits.
és ací: entre el cel i l'aigua.
serenament desplaces els desigs
sobre la corda tibant del somni.
un pas i un altre i el penya-segat
com el cos d'una amant s'acosta
i s'obri a la fantasia de la terra i el buit.
és en el vertigen d'aquesta platja
on jugues a tot o res amb l'àngel
cada dia. els reflectors o l'onada
il·luminaran la teua caiguda o glòria
vers un atzur que mai no havies anhelat.
un pas cap a l'eternitat i un altre cap al no-res
i un cos que dia a dia s'esfilagarsa
com els núvols que indiferents s'allunyen.