divendres, 24 de febrer de 2012

Xènia Dyakonova: tres poemes inèdits

Xènia Dyakonova
Nascuda a Sant Petersburg el 1985, és autora de tres poemaris en rus, ha publicat poemes i articles en català en diverses revistes, ha exercit de traductora i actualment imparteix classes de literatura. Viu a Barcelona.



1

En tot l'edifici de correus, no hi cabia un paquet tan gran com el que m'havien enviat. Estava lligat i relligat per totes bandes: vaig trigar ben bé 10 minuts a desfer-lo. No portava l'adreça del remitent, i a dintre hi vaig trobar una peixera enorme, amb una nota adjunta sense puntuar, que deia: Pica el vidre sisplau perquè volem estar segurs que Déu realment és a fora és a dir a prop.


2

No pas l'esperit de Shakespeare, ni l'ombra de Shakespeare, ni tan sols els versos de Shakespeare, sinó Shakespeare mateix se m'ha ficat al moll de l'os i no sé com fer-lo fora. Sota el pit esquerre, ara hi tinc una caterva de reis, bufons i paraules incomprensibles de l'anglès antic. Però el pitjor de tot és que avui a la matinada m'ha despertat el personatge shakespearià més petit, aquell de qui ningú, ni ell mateix, no en recorda el nom, i m'ha dit que si jo no l'immortalitzava, faria que em pengessin immediatament, sense ni tan sols consultar-ho a la reina d'Anglaterra.


3

Demà ja no recordaràs qui jugava a la ruleta russa a dins del teu cap.

Demà ja no sabràs si el teu cor bulímic havia sopat fantasies o remor- diments, abans que s'adormís al compàs de la gotera.

Demà, potser, el matí et dirà Llàtzer, i tindrà raó.

Avui, però, la teva memòria ha fet tantes faltes d'ortografia que l'has castigat: haurà de reproduir cent vegades un sol nom, o cent mil vegades, fins que perdi el sentit al compàs de la gotera.

diumenge, 19 de febrer de 2012

Àngels Gregori i Teresa Pascual: novetat editorial

Àngels Gregori i Teresa Pascual
Herències
Perifèric Edicions
72 pàgines
12 euros








ET GUARDE UN LLOC

Et guarde el lloc
i pose la jaqueta
doblada a la cadira.
Alce la vista
com temps abans al cine
per sobre les butaques
mentre feia una senya.

Et guarde el lloc
i sé que ara ell
em guarda la memòria
del gesmil, de la calç,
de bugies de cera,
de les ratlles dels mobles
de railite, del fred
humit de cada hivern...
el lloc des d'on la vista
se'n torna cap enrere,
se'n puja inevitable
cap a l'habitació,
cap als dos llits iguals,
baixa per les escales
com abans per la nit
amb la barana a fosques
i remunta les files
d'un passadís estret
per a indicar un lloc
que guardava com ara
que he posat la jaqueta
a la cadira buida.


GUARDA'M EL LLOC

Em guardes el lloc i ara sé que aquest espai
també em guarda la memòria del primer record.
La dels avis i la dels pares i la que sempre
em torna en forma de pregunta:
Te'n recordes, Àngels?

diumenge, 12 de febrer de 2012

Adam Zagajewski: novetat editorial

Adam Zagajewski
Mano invisible
Traducció de Xavier Farré
Acantilado
96 pàgines
15 euros







NUBE

Los poetas construyen una casa para nosotros, pero ellos
mismos no pueden vivir en ella
(Norwid en un asilo, Hölderlin en una torre).

Al alba hay niebla sobre el bosque,
un viaje, la ronca llamada del gallo,
hospitales cerrados, confusas señales.

Al mediodía nos sentamos en un café de la plaza,
observamos el azul del cielo
y la pantalla azul del portátil;

un avión escribe un manifiesto de aviadores
con una letra blanca, clara,
perfectamente legible para los présbitas.

El azul es el color que de buen grado
promete grandes acontecimientos,
y después ya sólo espera, espera.

Se acerca una nube plomiza,
las palomas aterradas alzan el vuelo
torpemente en el aire.

En oscuras calles y plazas
se congregan la tormenta y el granizo,
y no obstante la luz no muere.

Los poetas, invisibles como los mineros,
escondidos en las excavaciones,
construyen una casa para nosotros:

levantan altas habitaciones
con ventanas venecianas,
fantásticos palacios,

pero ellos mismos no pueden
vivir en ellas:

Norwid en un asilo, Hölderlin en la torre;
un piloto solitario de avión de reacción
tararea una canción de cuna: “Despiértate, Tierra”.

diumenge, 5 de febrer de 2012

Laia Noguera i Clofent: novetat editorial

Laia Noguera i Clofent
Caure
Edicions 62
88 pàgines
16 euros








CAURE (FRAGMENT)

Jo no camino.
És la terra que em camina.
Em caminen les alzines.
Els líquens i les pedres em caminen.
Em caminen els ocells.

Em camina tot el cel sobre l'esquena,
sobre el cap.
Em camina sota els peus,
sota el cor i la mirada.
I jo no sóc.

Jo no sóc res.
Sóc la fulla,
l'ombra petita de la fulla,
la mica d'airet que fimbreja
dintre l'ombra petita de la fulla.

Jo no camino.
No camino ni parlo,
perquè és ella la que parla:
la terra que em camina per damunt
de tot el que em penso que sóc.