dijous, 30 de juny de 2011

Louise Labé: novetat editorial

Louise Labé
Sonets
Traducció de Begoña Capllonch
Quaderns Crema
64 pàgines
12 euros







Ni Ulisses ni cap altre mai no hauria,
per caut que fos, d'aquest semblant plaent,
ple de mercè, d'honor i acatament,
previst l'afany que sento i l'agonia.

Mes el teu bell esguard, Amor, obria
tal nafra dins el meu pit innocent,
ja el teu recer d'escalf i nodriment,
que el daves tu el remei o no en tindria.

Oh, sort, que em fas sentir l'agullonada
d'un escurçó, volent que el mal guareixi
amb el mateix verí de la fiblada.

Sols prego a ell d'aquest neguit metgia,
que el meu tan car desig mai no extingeixi,
que si em manqués només morir podria.

diumenge, 26 de juny de 2011

Dorothy Porter: novetat editorial

Dorothy Porter
La máscara del mono
Traducció d'Enrique de Hériz
La Otra Orilla
288 pàgines
19 euros


Un llibre de l'autora australiana Dorothy Porter (1954-2008) que barreja novel·la policíaca i poesia. Escrit el 1994, va ser adaptat cinematogràficament.


“EL NUEVO TRABAJO”

TWININGS

Flotan los insectos
negros y frenéticos

en la lisa superficie
de la piscina

la señora Norris prepara un té

me apuesto algo
a que es Twinings

mientras lo trae
listo en una bandeja
con una oronda tetera de plata

mi madre
estaría orgullosa de mí

bebo en silencio
sorbos de Earl Grey

y les dejo hablar
de Mickey

no es propio de ella
no consume drogas
ni siquiera fuma

quiere ser periodista

fotos

es muy guapa
qué dulce
demasiado buena para ser cierto

la madre se levanta
se alisa el vestido de flores

yo la imito
hago planes tranquilizadores

y al salir
echo un vistazo

al sol que aplasta
el pedregal marchito.


diumenge, 19 de juny de 2011

Martí Noy i Freixa: novetat editorial

Martí Noy i Freixa
D'ara endavant
Viena Edicions
96 pàgines
11 euros








El vent
desarrela,
desatén els consells,
desbarra la porta i que entri tothom,
deixar descansar la terra,
descaragola el mapa,
descentra,
desclou la mà,
descorda la camisa,
descorre les cortines,
descuida els fills,
desdibuixa els records,
desemboca,
desempila la fullaraca,
desenfila les perles,
desenganxa les fotografies,
desincrusta el rovell,
desinfla el tumor,
desnua la corda,
desplega el llençol,
despulla el blat.
Desvia.

El vent
esbandeix els núvols,
esberla la magrana,
esboira el cel,
esborra les llàgrimes,
esbranca les figueres,
esbrossa el camí,
esbulla la cabellera,
escalabra la collita,
escampa les fulles,
escapa,
esgarrapa,
esmalta el mar,
esmola el ganivet,
esmorteeix els sorolls,
esporga els errors.

dilluns, 13 de juny de 2011

Joan Duran i Ferrer: tres poemes inèdits

Joan Duran i Ferrer
Poeta i bioquímic nascut a Sitges el 1978, és autor, entre d'altres obres, de Kore (2001), Nix (2004), Domèstica veritat (2006) i Natural delit (2010).
Els següents poemes pertanyen a un treball inèdit titulat Suite per a sis obres de Jordi Secall.





1

De tots els plans, només
aquesta sorra blanca i la dèbil tija
de qui vol ser cant per la matèria.
Dicta’m tu
cabells en repòs,
sota el llençol com una morta

el nom dret, humit, sardònic,
que espera la pau dels símbols
des de la riba callada i aspra
de les parpelles.


2

De matinada, baixen a mar
el sedàs mecànic que filtra
la sorra. No diguem cap paraula
de les sobreres. Ni riell, ni fressa
de rodes, que ja graviten amb l’ampla
deixalla del temps. Aquest estiu
sota les coses, tot coàgul de llots
i petxines, deixa l’oblit planant
sobre la platja.


3

Alça’t, home, del fang
amb totes les marques
del teu picapedrer. Pensa
en com ordenaràs la bellesa,
amb quin suc imperfecte
et donaràs, en la força
amb què hauràs d’arquejar la llum
sobre la teva escriptura. Pregunta’t
si alguna vegada has pensat
en totes les teves paraules. Tasta,
modela, torna al fang fins que ell
et muti la resposta.

dilluns, 6 de juny de 2011

R. M. Rilke: novetat editorial

R. M. Rilke
Cinquanta poemes de “Neue Gedichte”
Traducció de Feliu Formosa i Joan Margarit
Quaderns Crema
144 pàgines
18 euros







EL RAPTE

De petita, sovint, s'havia escapolit
de les serventes per, a fora, veure
(ja que és tan diferent mirar-ho des de dintre)
l'arrencada del vent i de la nit.

Però cada nit de temporal no havia
fet a trossos així aquell parc immens
com ara l'esbrancava la seva consciència,

quan ell la va arrencar de l'escala de seda
i se la va endur lluny, sempre més lluny...:

fins que el cotxe ho va ser tot.

I ella va olorar el cotxe negre
entorn del qual hi havia, a l'aguait, la cacera
i el perill.
I ella el va trobar revestit de fredor,
i la negror i el fred eren també dins d'ella.
Va embolcallar-se amb el coll de l'abric
i es va tocar els cabells, com deixant-los allí,
i va sentir, estranyada, dir a un estrany:
Sócvorateu”.