dimarts, 15 de juny del 2010

Lluís Roda: avanç editorial

Lluís Roda
Nascut a València el 1961, la seva obra poètica consta dels següents títols: La fi de l'hemicicle (1988), El subratllat és meu (1988), Sobre l'hamada (1989), Buirac d'amor (1998), Elogi de la llibertat (2001) i De l'ànima (2006). També ha publicat novel·la i assaig. Guanyador de l’edició d'enguany dels Jocs Florals de Barcelona amb Nadir, avancem la publicació de quatre poemes del llibre, que treurà Proa el novembre.

Foto Pep Herrero / Ajuntament de Barcelona



1

Só, de la teva imatge, la còpia negativa,
Projectada en el temps, amb tints inesborrables.

J. V. Foix

I en acabar la desfilada de la vida
Que el cor gelat ni la mort no troben damunt
Del cap coroça, sinó el cor robat d’estima
D’haver-te amat pristina, estrella caiguda
D’oriflama,
I cornuat del tot a allò que ens separava,
Rebre d’allò que fou frugal la cornucòpia
Quòndam, ou sense noure, reflex de la mar
Blava, com unad’aquesta
epigènesi
Fotocòpia.


2

Escandiré el teu nom perfecte,
Eixalbaré cada màcula intacta,
Perquè el que no ha passat s’esborre
I s’escriga el que hauria d’haver estat.
Calcigaré l’espant i els núvols,
L’horror de no tornar a veure ploure
Junts.


3

No sóc boïgaire ni tu bonyiga.
L’orgull es mata amb orgull.
No es mata per l’esquena ans de cara es dispara.
Que qui amb odi pretén matar amor
A si mateixa es mata, com un autòmat.
I a l’altre, matar-lo no pot.
Ans el ressuscita a la vida,
Baixant-lo de la creu.
On era al seu costat.


FORNÍCULA

f. Buit que es deixa en el
gruix d’una paret per a col·locar-hi
una estàtua, un altar, etc.

Turiferari sóc. I vaig i vinc...
I no faig res. Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
D’on venim, on anem...
Qui som en el fons, què volem.
En qualsevol cas, t’he estat fornícula.
Fins i tot, pot haver estat al revés.
Que, de les estàtues sens vida, ningú no se’n riga.
I encara menys dels buits que els hem previst.
Perquè, la sinceritat de l’ànima hialina,
Ningú no la pot ocupar.
Però, si de cas, algun dia en passar,
Hi observeu cap estàtua inerta,
Proveu amb una moneda, o amb una llàgrima...
Per si tan sols era quieta,
I, commoguda, s’hi mou.